LA CRÒNICA
El bon regidor
El filòsof grec Plató, en la seva obra La República, considerava que no totes les persones són aptes per governar. Aquell que té un pensament racional, ve a dir, està en millors condicions per fer-ho. Altres consideracions que té aquest deixeble de Sòcrates avui no serien compartides, com seria el cas de l’educació, que segons ell havia de recaure en l’estat en exclusiva. Viure en societat és la condició natural de l’ésser humà. Per això, els governants han de ser els millors, els filòsofs, que són els que permeten el millor govern dels béns individuals i col·lectius. Traslladant això a l’actualitat podríem afirmar que no hi ha indicis raonables que els nostres governants siguin els millors. Com que es parteix de la base que no hi ha formació sobre la racionalitat de la governança, els partits polítics disposen d’escoles de formació de regidors i d’alcaldes. Cap partit polític s’escapa d’aquesta necessitat de formar els seus dirigents. S’elaboren manuals, es fan cursos i escoles d’estiu, i la formació està present en la seva estructura organitzativa. He constatat que existeix un perfil de regidor que no canvia per més formació que es rebi. Això passa perquè la formació rebuda és fonamentalment informació, de com funciona un ajuntament, dels deures i obligacions i de les diferents estructures que permeten l’eficàcia de l’ens. Un bon funcionament municipal depèn del cos tècnic en gran part i de les aptituds generals i específiques dels regidors. Aquests manuals no aporten res més que informació, però poc de les actituds per servir la ciutadania. Les obligacions dels regidors se centren fonamentalment en la gestió, i els seus deures venen definits en els reglaments orgànics municipals i que el regidor ha de conèixer al detall.
Hi ha altres actituds o conductes que no estan reflectides en el manual del bon regidor i que són molt ben valorades pels ciutadans. Formen part de les actituds no escrites en cap manual de bones pràctiques i que diferencien el bon del mal regidor, alcalde o diputat. Al meu entendre, aquestes actituds haurien d’estar presents obligatòriament per formar part d’un govern. Cal que afavoreixi la convivència en l’àmbit de les seves responsabilitats, la participació ciutadana i la comunicació. Ha de ser un bon comunicador. Si és a l’oposició ha de consultar els expedients que aniran a aprovació en el ple, amb detall, comprovant que conté tots els documents reglamentaris. Ha de contactar amb els ciutadans afectats, que no sempre coneixen el fons del tema que els afecta, escoltar el seu parer i tenir-lo en compte en el seu tràmit definitiu. Ha de retornar als ciutadans el resultat de les gestions efectuades. Ha de trepitjar el carrer, fent menys despatx, que per això s’assisteix de tècnics, i ser observador atent de la vida al carrer, dels comerços, de la vialitat, de la seguretat i de l’urbanisme. Ha de saber on estan les papereres trencades, els fanals que no funcionen, els sots dels carrers, els espais bruts, els conflictes de trànsit, les zones més insegures i les necessitats dels barris més vulnerables. Ha d’entrar a les botigues, com quan està en campanya, s’ha de trobar amb les associacions de barri i amb les entitats i ha d’estar disposat a escoltar el que no sigui agradable. Ha d’estar disposat a rebre i a respondre els correus electrònics que li arribin, agafar el telèfon i ser diligent en les respostes. Ha de ser amable i conciliador, visible i accessible. Ha de donar compte de la seva gestió i no sols un mer relator de la gestió feta. Aquestes característiques no escrites formen part d’aquell perfil desitjable i necessari que tot cap de llista, i els partits respectius, haurien de tenir en consideració. L’actitud i l’aptitud que se suposa a un regidor no està en cap manual. Tampoc sembla que es tingui gaire en compte si ens remetem a l’experiència. Hi ha excepcions. I això, els ciutadans ho tenen molt en compte a l’hora de votar. Però enganyar-los, enganyar-nos, també és fàcil. També em remeto a l’experiència.