La malaurada població jueva

He estat llegint pàgines esfereïdores d’El doctor Givago relatives a un front de combat entre els soldats russos i alemanys a la I Guerra Mundial: la fetor dels cadàvers descomponent-se en els camps de cànem. Iuri Andréievitx, allistat com a metge, s’estremeix davant dels morts i “dels supervivents mutilats, reduïts per la tècnica de la guerra a bocins de carn que a penes si tenien res d’humà”. I, enmig de tal devastació, també observa com són maltractats els jueus: “No et pots imaginar quantes vexacions està suportant en aquesta guerra la malaurada població jueva. Els combats es desenvolupen justament al territori on els jueus són obligats a residir. I tot el que han sofert, tots els turments que han patit, les persecucions i la misèria, els ho paguen encara amb els pogroms, amb l’escarni i l’acusació de ser poc patriotes. ¿I com podrien ser-ho si al país enemic gaudeixen de tots els drets, mentre que al nostre els fem passar tota mena de persecucions?”

Aquesta última frase no es pot passar per alt, de manera que hi retornaré, però vull deixar constància que Givago hi afegeix que, resultant-li incomprensible, deu ser per una mena de “fatalitat jueva” que irrita allò que hauria de commoure i d’inclinar a la simpatia: “la seva misèria, la seva feblesa i la seva incapacitat per reaccionar”. Hi ha tantes coses per comentar-ne: a la manera de les grans novel·les, i vaig adonant-me que ho és, El doctor Givago dona compte d’una època i es projecta més enllà. Boris Pasternak, d’ascendència jueva, va escriure la novel·la després de la II Guerra Mundial i, per tant, amb la consciència que l’antijudaisme va continuar a Rússia (o, de fet, a l’URSS) havent-s’hi instaurat el règim comunista i que, encara que s’hi van combatre els invasors nazis, no s’hi van protegir prou els jueus. I és així que retorno a aquella frase que Pasternak devia escriure amb perplexitat: no cal dir què va passar en aquell país enemic (Alemanya, òbviament) on els jueus gaudien de tots els drets. En tot cas, l’odi que s’hi covava, a Alemanya, no hauria pogut assassinar milions de jueus als camps d’extermini si no hagués estat estès en tants d’altres llocs. I tal cosa, per molt que continuï resultant incomprensible, no es deu a cap mena de fatalitat. Tampoc s’explica que fos possible per la suposada “incapacitat de reaccionar dels jueus” que alguns encara els retreuen. Podem explorar en el present la manera com es gesta un odi criminal cap als més febles. I llegir o rellegir Primo Levi, del qual avui es compleix el centenari del naixement.