Però, què coi fan?

Com que aquests dies aprofito per fer vacances i tinc més temps per passejar, de tant en tant em trobo algú que m’atura pel carrer (un plaer, tot sigui dit) per fer-me una pregunta ben senzilla però que jo no sé ben bé com contestar. “Però, què coi fan?” (i dic coi per no utilitzar una altra expressió que també comença per c), em pregunten de tant en tant. Què està passant? Com és que es barallen tant? Què passa amb la Diada? No és pas que jo en tingui la resposta, però entenc que si m’ho pregunten a mi és que s’ho pregunten en veu alta a ells mateixos. Què caram (per no dir una altra cosa) està passant? Com és que els partits es barallen? Hi hem d’anar, aquest any, a la Diada? Doncs mirin: sí. Jo aquesta resposta la tinc clara: sí. Aquest any, i ja en portem uns quants, hem de tornar a anar a la Diada. Per complicat que sigui i per emprenyats que estiguem. Ni que l’ANC i Òmnium vulguin fer notar que estan dolguts amb els partits polítics i no els reservin cap lloc privilegiat. La Diada, em sembla a mi, és patrimoni de tots. I els vets compliquen més que no pas ajuden. Que la situació és complicada? I tant! Amb presos polítics i exiliats, com volen que no sigui complicada? És molt fàcil, donar lliçons i fer proclames quan les conseqüències les reben uns altres. I això és el que està passant. Que patim els efectes d’una repressió brutal (que no només no afluixarà sinó que s’incrementarà) i que això es nota. Per això, més que un problema, jo aquesta propera Diada la trobo una oportunitat. Cal tornar-hi. No hi ha ningú que tingui el patrimoni de l’11-S. Ni els partits ni les entitats sobiranistes. Som vostè i jo. I l’ANC, Òmnium, el govern, JxCat, ERC i qui sigui haurien de ser conscients que tota aquesta picabaralla que transcendeix deixa tothom perplex. L’altre dia (ja els he dit que feia vacances) passava per l’AP-7 i veia pels ponts de l’autopista aquell munt de voluntaris que donaven la benvinguda als turistes que entraven al país tot explicant-los que som (o que volem ser) una república. Vostès creuen que tota aquesta gent es mereix aquestes picabaralles, aquesta rebequeria d’anar dient si un anirà o no a la Diada? Quina manca de respecte, quina vergonya aliena. Què cordons feu (anava a dir una altra cosa), senyors meus?