Multar la democràcia

Que una de les grans armes de l’Estat per posar fi al procés català era l’ofegament econòmic es va fer molt evident des del principi. No em refereixo només amb el control de les finances de la Generalitat, sinó a multes milionàries als responsables polítics del 9-N i a l’espoli que van patir Òmnium i l’Assemblea que, amb l’excusa d’una suposada vulneració de la llei de protecció de dades, van veure com els embargaven directament dels comptes corrents gairebé mig milió d’euros de les quotes dels seus socis.

No hem parlat gaire de diners, en tot aquest procés repressiu. Els atacs policials, judicials i polítics han estat tan escandalosos que el front econòmic ha quedat en segon terme. Però hi ha estat sempre, latent, desgastant –o intentant desgastar–. Aquesta setmana la Caixa de Solidaritat ha pagat més de dos milions d’euros al Tribunal de Comptes per evitar que s’embarguessin les propietats de les persones que van fer possible el 9-N del 2014. En total i només pel cas del 9-N, la Caixa de Solidaritat haurà pagat multes per valor de gairebé cinc milions d’euros.

I aquesta notícia no arriba sola; els darrers dies la caixa també ha pogut arribar a cobrir els 5,8 milions que es demanaven als encausats pel jutjat número 13 de Barcelona, investigats per l’1-O. Feia mesos que diverses persones tenien embargades les nòmines, els comptes corrents i les propietats. Ara s’ha pogut pagar el que faltava gràcies a l’esforç individual de ciutadans, d’entitats, de partits, d’empreses, gent molt diferent que, sense fer soroll i sumant petites quantitats, han mostrat la seva solidaritat amb els perseguits per l’Estat.

En total són 140 persones que, en els darrers anys, han necessitat suport econòmic per fer front a multes, fiances i altres despeses judicials, 140 persones represaliades per l’Estat per haver defensat drets fonamentals. El que s’ha aconseguit és una gran fita, encara que no passi de ser un breu a la premsa. Una fita heroica que diu molt de la gent d’aquest país, que recorda als represaliats que no estan sols i que demostra com de determinada està la societat catalana a defensar la democràcia i la llibertat per totes les vies i fronts possibles.