Urgell

Lluís Obi­ols, arxi­ver muni­ci­pal de la Seu d’Urgell, acaba de publi­car el lli­bre El govern de la ciu­tat d’Urgell al segle XVI: Jeroni Grau i el seu trac­tat per al govern muni­ci­pal (la Seu d’Urgell: Anem Edi­tors, 2019). Josep Cap­de­ferro, pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, n’ha escrit el pròleg.

Obi­ols edita el manus­crit de l’Arxiu Comar­cal de l’Alt Urgell pro­ce­dent del fons muni­ci­pal de la Seu d’Urgell que Jeroni Grau va escriure el 1570. Grau, de nis­saga urge­llenca amb rami­fi­ca­ci­ons a Bar­ce­lona, va dedi­car la seva vida al dret i va des­ple­gar la seva acti­vi­tat pro­fes­si­o­nal a Cer­vera, Andorra, Bar­ce­lona i la Seu. Va ocu­par magis­tra­tu­res de la més alta repre­sen­tació muni­ci­pal a la Seu i juris­dic­ci­o­nal a Andorra.

L’ edició del manus­crit de 1570 es com­ple­menta amb la inclusió també d’un annex amb l’edició de les Usan­ces del 1430. Obi­ols subrat­lla el domini de les fonts per part de Jeroni Grau, des del dret romà, i el conei­xe­ment dels clàssics grecs i lla­tins, així com les esmen­ta­des Usan­ces a les quals remet sovint. Obi­ols trans­criu, edita el manus­crit i abans recons­tru­eix la bio­gra­fia fami­liar i política de Jeroni Grau i la situa en el con­text de la Cata­lu­nya del segle XVI.

El manus­crit cir­cula per totes les esfe­res de la vida ciu­ta­dana i en defi­neix els fona­ments de dret. El govern, l’eco­no­mia i la vida ciu­ta­dana. Toca el més gene­ral i el més con­cret fins “l’herba del prat de Segre”. Obi­ols remarca la importància del text edi­tat: “Pot­ser, després d’ana­lit­zar el trac­tat per al govern muni­ci­pal de la Seu d’Urgell, ens hauríem de plan­te­jar si el pri­mer manual d’eco­no­mia política en català cone­gut a data d’avui seria el que va escriure Jeroni Grau l’any 1570”.

Ja sabem que el decret de Nova Planta del 1716 va escom­brar tota aquesta tra­dició de gover­nança “repu­bli­cana” en el més pur sen­tit de l’expressió.