Tarantino i King Kong

Gràcies a una companya de feina amb qui ha sorgit el tema i que resulta que tenia el llibre, la Teoria King Kong –de Virginie Despentes– ha deixat de ser aquest estiu una lectura pendent. Després del famosíssim primer capítol, que va llançar l’autora a la fama mundial com a màxima representant d’això que ara s’anomena postfeminisme, venen un seguit de reflexions que completen el pensament d’una escriptora amb la virtut de generar adeptes i detractors dels dos gèneres. És un llibre que llegit ara manté una estranya vigència i resulta difícil de definir. Assaig autobiogràfic, manual de denúncia i supervivència, llibre d’autoajuda... En qualsevol cas, Despentes parla en primera persona de la violació i és colpidor comprovar com, en el seu cas, les veus que li recomanaven silenci eren precisament veus femenines. Justament el silenci que ara tantes víctimes d’agressions sexuals masclistes comencen a trencar denunciant els seus casos. Despentes també parla en primera persona sobre la prostitució i, des de la perspectiva de consumidora, opina tot seguit sobre la pornografia. Pel que fa a la prostitució, qüestiona el perfil universal de l’esclavatge sexual i denuncia la hipocresia d’aquelles dones que estigmatitzen aquesta professió però l’acaben practicant a la seva manera quan es casen per interès econòmic amb homes poderosos. Igualment lúcida es mostra quan recorda haver conegut actrius porno que es consideraven deesses del desig, sense que això les hagués traumatitzat. I, finalment, Despentes argumenta la teoria King kong. El goril·la segresta la noia, li fa passar por i, quan per fi l’alliberen, encara li carreguen les culpes a ella: “La bella ha matat la bèstia!”, proclamen cínicament els rescatadors.

Sense voler, la lectura de Despentes ha resultat un bon antídot després de veure la darrera, i fallida, peli de Tarantino. El director, altres vegades brillant, proposa que la realitat inspiri el cinema i alhora que el cinema modifiqui la realitat. Però la seva realitat moralitza de forma maniquea contra el moviment hippie. I ho fa amb un suposat homenatge a Hollywood que només aposta per la bellesa i la força bruta com a úniques qualitats humanes, també dels dos gèneres. I les persones, prou que ho subratlla Despentes, hem de ser alguna cosa més que cossos bonics.