La revolució en plena tempesta

He arribat al moment en què la Revolució d’Octubre esclata a les pàgines d’El doctor Givago. S’hi anunciava des que Iuri Andreièvitx va tornar a Moscou. En aquell àpat en què van menjar un ànec salvatge que un caçador revolucionari va regalar a Givago, va arribar-hi al final una dona, Xura Schlesinger, de la qual el narrador diu que devia venir de qualsevol míting i que, després de saludar tothom, proclama: “Vosaltres no sabeu res, no veieu res! Quines coses no passen al món; quins esdeveniments! Acosteu-vos a qualsevol míting popular, amb obrers de veritat, no dels que surten als llibres.” Xura Schlesinger continua parlant abrandada (“si sobrevivim fins que es pugui escriure la història d’aquesta època i la llegim, ens persuadirem que durant aquests deu o quinze anys hem viscut més que no pas en un segle els altres homes”) fins concloure que Rússia està destinada a ser el primer “regne socialista”: “Quan això es compleixi, ens quedarem astorats per molt de temps i quan ens refarem ens haurà fugit la memòria. Haurem oblidat allò que existia abans i no tractarem d’explicar-nos l’impossible. L’ordre nou ens encerclarà amb la mateixa naturalitat amb què ho fa el bosc que veiem a l’horitzó o el núvol que plana damunt els nostres caps.”

En aquell mateix àpat, el sacerdot Nikolai Nikolàievitx (personatge que he conegut a la novel·la, en no aparèixer a la pel·lícula de Lean, i que té un gran pes en la formació de Givago, el seu nebot) manifesta la seva conversió al bolxevisme: “No és possible una renovació parcial del passat: cal extirpar-lo de soca-rel. Potser això portarà com a conseqüència l’esfondrament de l’edifici. I què? Pel fet que sigui terrible no queda demostrat que no podrà ser. És qüestió de temps.” L’edifici s’esfondra poc temps després. Givago ho sap mentre esclata una tempesta de neu (com si hi hagués una secreta correspondència entre allò que s’esdevenia en el món social i el mon físic) comprant a un vailet un diari on hi ha imprès un comunicat del govern de Petersburg: “La constitució del Consell de Comissaris del Poble, la instauració a Rússia del poder soviètic i l’establiment de la dictadura del proletariat al país.” Tot i no haver participat activament en la revolució, Givago sent una exaltació que expressa amb paraules de metge: “Quina operació tan magistral! Ficar la mà i tallar d’un sol cop tan magníficament totes les velles nafres pustuloses.” Malauradament, com una derrota de la humanitat, va crear-se un altre edifici nafrat esfondrat en la Rússia pustulosa d’ara.