Can Moni

A finals dels noranta va triomfar un grup d’Utrera el nom del qual no vull recordar... però que era Los Centellas. Un dia se’ls devia aparèixer la Verge de la Consolació i van decidir que tenien una missió evangèlica a la vida: recuperar, com a Indiana Jones de la música, cançons espanyoles de tots els temps i adaptar-les al seu ritme de revetlla. El seu gran hit va ser El toro y la Luna, una copla de Carlos Castellano, un d’aquells desconeguts que fan rics grans artistes, en els seu cas des de Sara Montiel a Carmen Sevilla. Vint anys després, aquest tema l’ha recuperat, per cert, Taburete, el grup de Willy Bárcenas –el fill de Luis, l’extresorer del PP– que avui actua al festival de Cap Roig, a Calella de Palafrugell. Aquesta nit la cantaran mil·lennistes, de la mateixa manera que fa vint anys, uns quilòmetres més avall, a Palamós, els mil·lennistes d’aleshores –que no es deien així– perdien la veu i la vergonya amb la versió de Los Centellas, on ara hi ha La Plata i que abans va ser la Ruïna. Fa només vint anys, però, a Palamós no hi havia la quantitat de petits locals de tapes que hi ha ara al nucli antic. El gran impulsor va ser el Moni, amb la seva taverna de 30 metres quadrats atapeïda de montaditos, copes de vi i desenes de petites obres d’art que l’artista ha anat penjant a les parets. Ah, i al local no hi ha sonat mai ni una nota semblant al reggaeton. Un autèntic santuari. En un món de clons, una taverna com la del Moni s’ha de protegir. Perquè llavors és irrecuperable. Abans hi posaven una sucursal bancària i ara un japonès. Doncs bé, el Moni viu amenaçat des de fa uns anys per una multa per soroll de 15.000 euros imposada per l’Ajuntament. La més alta posada mai a un local. Ara el cas ha arribat al Tribunal Constitucional. A veure si Juan José Gonzalez Rivas tindrà més sentit comú que Lluís Puig. Segur que hi ha una solució que no passi per una clatellada letal a un local que des de l’art ha generat riquesa. Hi ha pocs llocs on de veritat et puguis enamorar de la Lluna.