Resignats

La de turista, diguin el que diguin, no deixa de ser una feina ben abnegada. Cues per arribar a lloc, per entrar a un espectacle, per dinar en un restaurant... i tot plegat embolcallat amb la calor insuportable d’aquests dies. Però com que el nivell de paciència és estrictament proporcional als dies de vacances que fas, a mi em sembla que tot plegat es porta prou bé. Hi ha poques ocasions, en què el nivell de resignació i de paciència voreja el límit. I a mi em sembla que una d’elles és la que tenim cada any a l’aeroport del Prat amb les vagues corresponents. Si no hi haguessin vagues, ja no seria el Prat i ja no seríem estiu. Formen part del paisatge. O és que vostès no recorden, any rere any, aquelles cues de gent per accedir als controls d’accés? O els centenars de vols suspesos perquè ara fa vaga un, ara fa vaga un altre? Si és que vostès no han tingut el plaer de patir-ne cap (és una ironia, és clar), fixin-se en les cares de la gent. Em pregunto què pensen, els milers de turistes que ens visiten cada any. Alguns queden penjats sense vol, d’altres han de dormir al terra per endarreriments demencials, els altres perden l’avió perquè hi ha cues d’accés llarguíssimes, i alguns anys els veus la cara quan, un cop aterrats, s’adonen que hi ha vaga de taxis, de metro, o de les dues coses, i no saben com arribar a destí. Em pregunto què pensen, tota aquesta gent? Quina imatge els queda, del nostre país? Tornaran? O és justament per això, perquè sabem que tornaran, que ens ho podem permetre? A finals de juliol va ser la vaga del personal de terra d’Iberia, que va obligar a cancel·lar centenars de vols. I aquest divendres es veu que hi ha vaga dels serveis de seguretat i vigilància (sí, vaga en els mateixos serveis que el 2017, quan l’aeroport del Prat –més conegut com Josep Tarradellas pel Consell de Ministres– es va col·lapsar del tot). Feina sacrificada, la de turista. I impotent, perquè s’ha de limitar a patir les conseqüències mentre les administracions permeten la mateixa situació any rere any. Ànims, doncs, si tenen algun vol a la vista. I sort.