Supremacia constitucional

El president espanyol –i candidat a la reelecció–, Pedro Sánchez, ha respost a una invitació de Jordi Cuixart per reunir-se i dialogar al voltant de l’autodeterminació amb una negativa previsible i amb l’afirmació que “el dret a l’autodeterminació no existeix” i que tot el que té per dialogar es troba dins de l’actual Constitució. Aquesta resposta, que ha fet per via interposada –“fonts de La Moncloa”, citaven ahir les agències–, inclou una flagrant contradicció interna, d’una banda, i un supremacisme nacional en què, malauradament, cau el nacionalisme espanyol a l’hora de tractar el tema que ens ocupa des de fa anys, dècades i qui sap si més enllà i tot. Dir que el dret a l’autodeterminació no existeix i alhora posar una Constitució com a nucli i frontera de tot allò de què es pot parlar i pactar és una contradicció que fa mal d’ulls.

Una constitució és, de fet, l’exercici del dret d’autodeterminació: una comunitat humana que decideix constituir un conjunt de principis i lleis fonamentals amb què governar-se a si mateixa. Això van fer els ciutadans de l’Estat espanyol amb la Constitució del 78. En teoria, és clar. Perquè, a la pràctica, el pacte va ser per dalt, entre els representants del règim moribund franquista i l’oposició democràtica, rubricat en referèndum sota la pressió del risc d’un cop militar i dels atemptats d’extrema dreta, d’una banda, i d’ETA i altres moviments polítics que utilitzaven la violència contra el règim, d’una altra banda. I és un acord constituent que ha estat segrestat pels autoanomenats constitucionalistes, que l’utilitzen justament com a tòtem petrificat que eviti qualsevol canvi substancial en aquell acord, situant fora del joc polític la reclamació de refer-lo o denunciar-lo, fins i tot quan aquesta reclamació és majoritària en un territori nacional com Catalunya o el País Basc. Si no existís l’autodeterminació, doncs, no existiria tampoc per als espanyols, ni hi hauria constitució, tòtem polític fora del qual no hi ha res.

Una altra cosa és que el dret d’autodeterminació existeixi però no per als catalans. I aquí ve el supremacisme de Sánchez. Els espanyols tenen dret a constituir-se, però no els catalans. Per algun dret natural? Per herència històrica? O perquè els catalans, segons Sánchez i contra tota evidència, simplement no existim com a comunitat nacional?