El cost de vigilar jutjats

A principi de febrer, pocs dies abans de l’inici al Suprem del judici a l’1-O, els CDR organitzaven una acció de protesta coordinada contra la polititzada justícia espanyola i abocaven fems i brossa a la porta de diversos jutjats del país. El mateix que han fet aquest dilluns davant seus d’ERC i del PDeCAT, per cert. El tema és que, arran d’aquells fets –en aquests costa més d’imaginar–, i en un excés de zel que no té present cap cost d’oportunitat, el Tribunal Superior de Justícia va dictar una mesura de la qual s’ha parlat poc però que de retruc posa en perill la seguretat a gran part del territori, sobretot el més rural, ja que va disposar que tots els edificis judicials de Catalunya, i n’hi ha una cinquantena, han d’estar vigilats les 24 hores per evitar “atacs”. Una mesura exagerada que, tot i que mesos després reduiria a “només” les hores en què estan tancats, ha generat i genera grans maldecaps als caps dels Mossos per mantenir un servei mínim arreu, assetjats com estan pel problema enquistat de la manca d’efectius.

Avui uns 300 agents al país dediquen la seva jornada a vigilar que ningú pinti ni llenci merda a certs edificis. I això fa que comarques senceres, on els dispositius són més escassos, es quedin sense vigilància vespertina ni nocturna, perquè l’única patrulla ha de dormir davant del jutjat, amb la qual cosa la capacitat de reacció a qualsevol emergència real és tardana, limitada i maldestra. Els sindicats policials ja fa temps que trinen, sense obtenir resposta ni de la judicatura que ha creat el problema, ni tan sols del Departament d’Interior, que el pateix, però que calla potser per no admetre que va curt de personal, tot i que ja ha fet passos per resoldre-ho. Què espera per queixar-se? I el TSJC, per aixecar la mesura?