Pla industrial a Catalunya

Ho he dit més d’una vegada, però com que ningú em fa cas, hi insisteixo. Seria bo que la Generalitat de Catalunya elaborés un pla industrial per a Catalunya. No es tracta de dir als industrials el que han de fer, sinó de veure el que convindria que tingués Catalunya, el que té i el que no té, aconsellar-los, felicitar-los o bé callar. Un altre aspecte, que em sembla molt abandonat, és fer un seguiment de les empreses catalanes. En posaré alguns exemples.

A Catalunya li aniria bé disposar d’una gran empresa, que no té. S’ha permès que les més grans i moltes de les mitjanes traslladessin el seu domicili fora de Catalunya, sense que cap n’hagi donat cap explicació. I no sé si el govern els ho ha demanat.

Llegeixo expressions triomfalistes de polítics sobre la inversió estrangera a Catalunya. És una mostra, diuen, que el procés sobiranista no espanta els inversors estrangers. És veritat, però la meva reflexió no és tan optimista: la majoria d’aquestes empreses o fons d’inversió han comprat la totalitat o la majoria del capital d’empreses catalanes, que anaven i que van bé. Exemples: l’empresa més gran de Terrassa, CIRSA, creada pels germans Lao, és ara del fons d’Inversió Blackstone; Codorniu i Freixenet, símbols del cava català, estan dominades per un fons d’inversió americà i per una empresa alemanya; Pastas Gallo, la primera empresa catalana del món de la pasta, ha passat sota el control d’una empresa espanyola. I així podria continuar.

En els últims anys podem posar com a exemples Miquel Alimentació, Palex (material mèdic), Eat-Out Pans & Co., del grup Carulla; Ficosa (components per a l’automobil), Pronovias, Mediapro, Gaes, etc. Podria allargar-me més. El resultat és que unes persones o unes famílies catalanes tindran uns centenars de milions d’euros, que invertiran, seguint el consell dels gestors de CaixaBank, el Sabadell, el BBVA o el Santander, en fons de renda fixa i d’empreses estrangeres.

El resultat és que Catalunya ha perdut empreses que feien goig. ¿Han rebut alguna trucada de la Generalitat abans de la venda? Ho dubto. ¿Hi ha algú a la Generalitat que faci cap seguiment de les empreses mitjanes catalanes, per saber quins són els seus problemes o projectes? Ho dubto. Fins i tot la fàbrica Gallina Blanca de Lluís Carulla ha marxat cap a la província d’Osca. ¿No hauria pogut trobat uns bons terrenys al Pallars Jussà o a les Garrigues? En tot cas, ¿han parlat amb la Generalitat abans de portar la fàbrica a Aragó?

La Generalitat va donar ajuts quan el sector tèxtil gairebé va desaparèixer a casa nostra. ¿No podria també donar consells valuosos a les empreses, amb un bon compte de resultats, que volen expansionar-se? ¿O simplement jubilar-se amb un compte de 200 milions d’euros en un banc català o castellà? La Generalitat no s’adona que Catalunya necessita una borsa de valors potent i que estem liquidant la que teníem quan començava a ser-ho? Què volem ser, si guanyem la independència?

Ara m’adono que l’escrit són en realitat un seguit de preguntes. Encara n’hi afegeixo una altra: ¿soc pessimista o tinc una visió equivocada? La indústria no és tota l’economia catalana, però en el terreny de la tecnologia estem fent el mateix. I també en el sector serveis. La crida la faig a les conselleries econòmiques de la Generalitat.