Opinió

Vuits i nous

A morro

“La tendència és beure els líquids directament de l’ampolla

El meu company de taula fa que el cambrer s’emporti el vas, quan li ha servit la cervesa que ha demanat. La beurà a morro. Fins fa uns anys beure a morro era mal vist. La mateixa paraula “morro” tenia una connotació desagradable, censurable quan et deien “no beguis a morro”. A col·legi alguns s’amorraven a l’aixeta de la font del pati: “Alça, nano, que hi deixes els microbis i hi hem de beure els altres.” Ara els microbis han quedat conjurats per les ampolles individuals esterilitzades, i bevem a morro la cervesa, la Coca-Cola, la llimonada. O l’aigua: a la conferència més docta, el ponent beu directament de l’ampolleta que li han posat sobre la taula. De vegades l’ampolleta va acompanyada d’un vas, però molts prescindeixen de l’intermediari. Fan una pausa, desenrosquen el tap, beuen, el tornen a enroscar... Sovint l’operació és més distreta que la mateixa conferència. L’etiqueta que diu Font Vella o Aigua de Viladrau es fa obsessionant per al públic avorrit. Per ara als programes de la televisió els tertulians i entrevistats són abeurats amb un vas, sense l’ampolla. La televisió és conservadora. Vostès no els veuen, però a la ràdio aquell president de govern, aquell rector d’universitat, aquell filòsof d’idees sublims beuen a morro. A l’hora de retirar les ampolles buides, moltes duen una marca de pintallavis. Si el programa és paritari, meitat i meitat.

Sempre hem vist el vas amb suspicàcia, per molt detergent que es faci servir per treure’n els “microbis” que l’últim usuari hi hagi pogut aportar. Per això vam inventar el porró. Amb porró no es pot beure a morro. L’envàs de vidre que conté el vi s’ha de mantenir allunyat dels llavis tant com el braç permeti. El porró va passant de mà en mà net de microbis. Al final de la ronda només s’ha d’esbandir. El llavi contra llavi el reservem per a les expressions amoroses més íntimes, quan els microbis de l’altre o de l’altra els trobem saborosos. Els russos són més expeditius i es besen als llavis a la primera, però és que el vodka és un gran desinfectant. De totes maneres, després de beure’l trenquen el vas.

És estrany que una cultura tan refractària al contacte labial hagi produït tants fumadors de porros. Els porros, per ser ben degustats, han de seguir el ritual de passar d’uns llavis a uns altres. Porró, morro, porro... observo en la seqüència de paraules una semblança i a la vegada una degradació de la higiene.

“Fa passar més la set.” Temps enrere el company de taula m’havia ponderat l’abocament de la cervesa al vas, el control de l’escuma, el blanc que li quedava al bigoti i es llepava amb la llengua... ¿Un retrocés al pit de la mare o al biberó? Freud no és mai descartable. L’acudit surt espontani: mentre no ens facin beure a galet...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.