Com mots encreuats

La política d’aquest mes d’agost ha sigut com­po­sar i difon­dre parau­les i ges­tos amb sig­ni­fi­cats diver­sos. L’acció política que vivim recorda l’entre­te­ni­ment dels mots encre­uats que ara Pedro Sánchez fa que no siguin ni horit­zon­tals ni ver­ti­cals. La ima­gi­nació per des­co­brir-los es perd en la poc dis­si­mu­lada ambigüitat i per­met totes les inter­pre­ta­ci­ons. Maquia­vel·lisme?

El rei s’ha ficat de nou en política apro­fi­tant l’inici de les vacan­ces ofi­ci­als a Mari­vent. No se sap si ho ha fet per crear incer­tesa o per raons d’imatge apro­fi­tant l’onada de l’opinió pública favo­ra­ble al fet que soci­a­lis­tes i comuns s’enten­guin o par­lant d’altres solu­ci­ons, dife­rents. Per què aquesta intro­missió que sem­bla un dic­tat entre línies? Per què igno­rar els cata­lans?

Dre­tes i soci­a­lis­tes que vene­ren la monar­quia espa­nyola dipo­sitària del lle­gat fran­quista, saben que els repu­bli­cans cata­lans són per­sis­tents en les seves recla­ma­ci­ons d’un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació davant l’Espa­nya cas­te­llana. Ara tenen clar que la repressió apli­cada no atura volun­tats democràtiques. Sense dret a votar no hi ha democràcia.

Amb la seva inter­venció Felip VI també sem­bla haver llançat una invi­tació perquè les dre­tes s’enten­guin i subs­ti­tuir Pedro Sánchez sense neces­si­tat de noves elec­ci­ons. Què li ha reco­ma­nat el rei, a Pedro Sánchez? Per què el rei viu com la dreta i no se’l veu llui­tant con­tra el canvi climàtic ni en l’incendi de Gran Canària? Ha sigut idea d’ell o d’algú altre, inter­fe­rir en el debat polític, ani­mant l’estiu?

El rei ha tor­nat a l’ultra­dretà 3 d’octu­bre del 2017. Ha fet un paper impropi d’un monarca modern, que ha de ser neu­tral i res­pec­tar el man­dat del poble. Cons­pira alguna cosa, el rei, que no sapi­guem els ciu­ta­dans? On queda la trans­parència democràtica?

No saben si el Rei en rea­li­tat el que està dient és que vol més repressió con­tra els cata­lans o ha dema­nat ins­tal·lar reno­va­bles a Mari­vent i La Zar­zu­ela. El que sí saben del cert és que la monar­quia borbònica del segle XX no ha vol­gut mai un referèndum que posi en dis­cussió el seu futur. Per això va fer seu el desig de govern sense elec­ci­ons, par­lant de solu­ci­ons sense apun­tar-les? Pel rei, com menys repu­bli­cans a les Corts, millor.

No saben com aca­barà aquest joc ocult de mots encre­uats al setem­bre ni quins sig­ni­fi­cats apa­rei­xe­ran. Per ara tot són sig­nes en forma de lle­tres. Mis­sat­ges subli­mi­nars? Admetrà Sánchez, quan parli amb ERC, JxCat i el PNB, que pen­sar dife­rent és un exer­cici de la lli­ber­tat? Ara ja ens diu naci­o­na­lis­tes. Però no volen dir-nos repu­bli­cans. No ens han dit si el rei del que queda de les Españas ha mar­xat de vacan­ces com Pedro Sánchez, tots dos amb dife­rents mòbils per anar tru­cant i son­de­jar volun­tats dels aspi­rants a pre­si­dir el govern de l’Estat. I ara ens tenen només per naci­o­na­lis­tes.

Tra­di­ci­o­nal­ment la monar­quia borbònica sem­pre ha cons­pi­rat en política, com expli­cava Blasco Ibáñez a l’exili, en un lli­bre sobre les cons­pi­ra­ci­ons d’Alfonso XIII. Farà cas dels resul­tats elec­to­rals? Ara només cal recor­dar que el rei Joan Car­les I, quan era príncep ja es dedi­cava a cons­pi­rar per asse­gu­rar un canvi polític favo­ra­ble a la seva corona. La seva ener­gia la va dedi­car a la tasca de sal­vació de la corona, no a les desgràcies que patia el poble.

La rea­li­tat de la política espa­nyola actual ens mos­tra la rei­te­rada nega­tiva a faci­li­tar o per­me­tre la lliure existència de Cata­lu­nya, el diàleg. La Cons­ti­tució no ajuda a resol­dre el con­flicte. La idea de la política de concòrdia i pac­tisme que tant va satis­fer les dre­tes cata­la­nes el segle pas­sat, no té avui espai visi­ble en les rela­ci­ons entre polítics i entre pobles, de cara a un futur que els cata­lans demòcra­tes no volem de domi­nació.