Uns avis a l’estiu

Els avis tenen una funció clau, aportar l’experiència, donar ajuts emocionals i afectius, i servir de nexe entre els propis fills i els nets. Aquest és un petit resum que no exhaureix les múltiples funcions que tenen, però que han tingut importància durant la crisi econòmica, proporcionant suport econòmic, si es podia, i refugi per als fills quan aquests no podien fer front a les obligacions econòmiques adquirides. Mai s’agrairà prou aquesta contribució. Quan els jubilats, la majoria avis, es manifesten en defensa de les seves pensions, la societat i els polítics no han valorat prou la importància del paper dels pensionistes en el manteniment de l’equilibri econòmic de moltes famílies joves i de retruc de la mateixa societat. Un 80% dels joves menors de trenta anys han de viure amb els seus pares. I bé estaria reconèixer-ho i estar a l’altura política aquells que massa sovint només pensen en el seu seient, en el seu magnífic sou, en la pensió extraordinària i en la controvertida contribució, en equitat i justícia, a la caixa de les pensions.

Però a l’estiu els avis complementen una funció que durant l’any alguns fills i filles afortunats han pogut gaudir gràcies a la inestimable i mai suficientment reconeguda feina de fer d’avis. Portar els fills a l’escola, anar-los a recollir, donar-los el berenar, i a vegades el dinar, o portar-los a les classes complementàries i extraescolars un cop acabada la jornada escolar, són bona part de les feines assignades de bon grat, diria jo. Però a l’estiu, quan deixen de funcionar els casals o per a aquells pares que no se’ls poden pagar, els avis tenen l’afegit de fer l’horari escolar d’estiu: recollir-los a l’hora que els seus pares van a treballar i entregar-los quan aquests l’acaben. És com l’escola, però a casa. Acostumats a ajudar en moments puntuals, a l’estiu es fa quasi a temps complet. A casa fem la recepció, a dos quarts de nou del matí, de dues nenes, que porten tot el material a sobre: jocs, disfresses i el cotxet per a la més petita per si es cansa quan sortim. El matí s’ha de passar com es pot. Carreguem nenes i estris al cotxe per baixar a la platja, per tal de fer-ho més senzill. Són dos minuts de cotxe que a peu seria un quart d’hora pel cap baix. Aprofitem l’hora en què el sol és benvolent i ens retirem quan aquest ja comença a esgarrapar la pell. El protector de sol, la gorra al cap, el menjar per mig matí quan tenen gana i set, les tovalloles i els jocs d’aigua (pales, galledes i els motlles de plàstic per fer figures, més els braçals inflables per nedar per a la més petita) són els bàsics per anar a la platja. Arribats a l’hora de l’àngelus, l’Ajuntament hi posa una sardana; és moment per arreplegar tot el material i passar per la dutxa ràpida per treure’s la sorra enganxada al cos. De tornada a casa, cal preparar-los el dinar, uns espaguetis, una amanida de verdures, grana seca, la carn o el peix, i per acabar, una fruita i un gelat. Són de bon menjar i no ens podem queixar. La més petita dorm a la platja els seus quaranta minuts, i quan no ho fa correm el risc de patir la rebequeria de mig matí. Havent dinat, convenen els jocs tranquils fins a l’arribada dels pares, que se les enduen fins al dia següent. Llavors venen uns moments de descans i de passeig per canviar d’aires, ja que, com ja podeu imaginar, els nens exigeixen una atenció constant durant un període llarg d’hores. I a l’endemà tornem-hi, i amb molt de gust, fins que els pares agafen vacances. Serà moment d’agafar-les també nosaltres, que això de fer d’avis a l’estiu és una feina molt exigent.

No qüestiono els horaris ni els serveis que s’ofereixen a l’estiu per als nens i nenes. Casals al juliol, només? Què fan aquells pares que no tenen uns avis que els donin un cop de mà? Suposo que d’estratègies n’hi ha un munt i en podríem fer un llibre. Com diu un refrany, les contemplacions dels avis es paguen a bon preu. Ja se sap que fem i deixem fer, sobretot a l’estiu. Però si ens excedim també és contraproduent. L’amor dels avis fa dolents els nets. Bé, potser no sempre és així, però és el que diu la saviesa popular. Bon final d’estiu a tots.