Keep calm
11-set-2019. Ho tornem a fer?
Aquest 11 de setembre, els ciutadans tornarem a sortir al carrer, perquè no són moments de defallir, sinó de persistir
Un breu resum:
11 de setembre del 2012. Es tracta de la primera mobilització convocada per l’ANC, amb el suport d’entitats com ara Òmnium; i la més multitudinària que s’ha fet mai a Barcelona. Aquell dia, Carme Forcadell diu que “el 12 de setembre, el govern haurà de començar a treballar per la independència”.
11 de setembre del 2013. Som capaços de formar una cadena humana de 400 quilòmetres que uneix el país d’una punta a l’altra. L’endemà, la presidenta de l’ANC reclama al govern que fixi data i pregunta per al referèndum.
11 de setembre del 2014. Tornem a omplir els carrers de Barcelona amb una senyera gegant amb forma de V. Al vèrtex, a la plaça de les Glòries, una noia diposita una papereta en una urna i Forcadell reclama al president que “posi les urnes”. Les urnes es posen el 9-N i, malgrat els obstacles de l’Estat, hi concorren 2.344.828 persones.
11 de setembre del 2015. Amb el lema Ara és l’hora, omplim la Meridiana. Després de la manifestació comença la campanya del 27-S, que dona una majoria independentista al Parlament, amb 62 escons de Junts pel Sí i 10 de la CUP.
11 de setembre del 2016. Amb el lema A punt, la mobilització es descentralitza en cinc ciutats. La força del carrer es manté.
11 de setembre del 2017. És la Diada del Sí. El protagonista de la marxa és el referèndum de l’1 d’octubre, convocat per la Generalitat i anul·lat pel Constitucional. Malgrat la brutal repressió, 2.286.217 persones surten a votar.
11 de setembre del 2018: un milió de persones omplim la Diagonal, malgrat la repressió i el desconcert instal·lat en el bloc independentista.
11 de setembre del 2019. Tornarem a sortir al carrer, perquè aquest procés el va començar la gent i el culminarà la gent i perquè no són moments de defallir, sinó de persistir. Alguns diuen que falten estímuls. Però ens cal res més que l’anhel de llibertat? Ho tornarem a fer.
