Urgències

El #Me Too, el moviment nascut a les xarxes socials per denunciar casos d’assetjament sexual, amplia la seva llista. Ara ha tocat el torn al tenor Plácido Domingo, acusat per nou dones d’haver-les pressionat per obtenir-ne relacions sexuals a canvi de promocionar les seves carreres professionals. Els fets es remuntarien a principis dels anys vuitanta, però haurien continuat en les dècades posteriors. Resulta que el que ara revela l’agència nord-americana Associated Press (i, atenció!, denunciat encara de forma anònima per vuit de les nou suposades víctimes) era un “secret sabut” que corria en els ambients operístics en què es movia el mestre.

Domingo, figura de la lírica de renom internacional, lamenta les acusacions i se’n defensa al·legant que no es pot jutjar amb ulls d’ara conductes tolerades en el passat, un argument feble que no serveix per justificar presumptes relacions abusives de poder.

Però més que el que digui el tenor, el que em preocupa és que aquesta permissivitat social amb què s’escuda continuï vigent els nostres dies i que les dones encara tinguem por de dir “no” a totes les noves formes d’assetjament presents a les xarxes, a casa o a la feina. La dominació masclista –brutal i subtil alhora; mental, emocional, física, cultural...– impregna les nostres vides. Posar-hi fi és una de les tantes urgències que tenim tots, dones i homes.