Weimar del Tàmesi

El Bre­xit ja s’ha infil­trat tant en la vida dels angle­sos –entre els quals acabo de pas­sar un parell de set­ma­nes– que fins i tot els anun­cis hi fan referències. En arri­bar a Gatwick, per exem­ple, el car­tell d’una empresa que fa pas­tis­sos pre­fa­bri­cats declara que “Units, pros­pe­ra­rem” (s’entén: “units tots els britànics”, però fora de la UE). O bé un anunci d’una fur­go­neta (van, en anglès) fa ser­vir un joc de parau­les patri­o­tera: “Great Brit­van” (en comp­tes de “Great Bri­tain”). Men­tres­tant, el sec­tor de la població que no vol el Bre­xit recorre a la iro­nia: un amic meu va cele­brar el seu ani­ver­sari obrint una ampo­lla de pro­secco i tot seguit va dir: “Tenint en compte els temps que s’acos­ten, és una mica deca­dent, això; com si estiguéssim a la República de Wei­mar; aviat ens tro­ba­rem empe­nyent car­re­tons plens de piles de bit­llets de banc gai­rebé sense valor cap a les boti­gues...” I no exa­ge­rava gaire: pocs dies després es va fil­trar un informe gover­na­men­tal que va con­fir­mar que després d’un Bre­xit sense acord, hi hau­ria carències greus de men­jar i medi­ca­ments. Per si això fos poc, un altre informe recent –de la Uni­ver­si­tat de Strathclyde– ha reve­lat que a les esco­les hi ha hagut un aug­ment de bullying con­tra els alum­nes pro­ce­dents de la UE. Ara bé, una per­sona que ha tre­ba­llat durant anys en un dels esca­la­fons més alts de l’admi­nis­tració pública em va asse­gu­rar que, segons les seves fonts ben fia­bles, el Bre­xit no tindrà lloc. Una altra per­sona que ha tre­ba­llat des de fa temps com a assis­tent par­la­men­tari a West­mins­ter (per tant, també té unes fonts fide­dig­nes) em va dir que a prin­ci­pis d’octu­bre no només hi haurà elec­ci­ons gene­rals sinó que és gai­rebé segur que l’opo­sició anti-Bre­xit gua­nyarà. O sigui, hi ha una pos­si­bi­li­tat real que els meus com­pa­tri­o­tes no aca­bin empe­nyent car­re­tons de lliu­res des­va­lo­ra­des cap a ten­des des­proveïdes de fàrmacs o ali­ments alhora que els seus fills cada cop més xenòfobs ato­nyi­nen els com­panys con­ti­nen­tals als patis esco­lars...