Confrontació i diàleg

Ja està bé que ahir la portaveu del govern, Meritxell Budó, posés els punts sobre les is i aclarís d’una vegada que confrontació i diàleg no són termes incompatibles. Ja està bé perquè fa dies, i ja en vaig parlar la setmana passada, que sembla que una cosa exclogui l’altra. Com que el president Torra va utilitzar la setmana passada a la Prada la paraula confrontació per definir quina és l’actitud que cal tenir amb l’Estat, i com que ara torna a estar de moda la paraula diàleg (de moda a Catalunya, perquè si s’hi han fixat a Espanya Pedro Sánchez l’ha deixat de fer servir), sembla que els qui defensen el diàleg s’hagin de quedar quiets i parats mentre aquest no arribi. A mi em sembla una trampa. Ben parada i ben col·locada. Arribarà un punt que ens voldran fer creure que si no hi ha diàleg és per culpa nostra, perquè ens hem tornat tots plegats uns radicals. I uns eixelebrats que un bon dia van decidir convocar unilateralment un referèndum perquè sí. Fixin-s’hi com ara, discretament, com aquell qui no ho vol, els tertulians, informadors i opinadors del país (del nostre i del del costat) van diferenciant, sense dir-ho però deixant-ho clar, entre independentistes partidaris del diàleg i el que ara ells han batejat com els radicals. Arribarà un dia, i em sembla que el tenim a tocar, que o ens convertim en uns xaiets o aquells que insisteixin a defensar un referèndum seran uns radicals. Ni que sigui un referèndum pactat com a Escòcia. Res. De moment, dos anys després, ja he sentit titllar de radicals aquells que defensen l’1-O. Quatre dies i vostè i jo serem titllats de radicals perquè hi vam participar. Perquè vam confrontar-nos amb l’Estat. Ahir ja vaig sentir qui qualificava de radical el govern català per haver decidit confrontar-se amb l’executiu espanyol i dur el govern Sánchez als tribunals per l’impagament de 1.317 milions d’euros. Ens pengen l’etiqueta de radicals per defensar els nostres drets, i correm el perill de creure’ns-ho. I jo em pregunto: qui són els radicals, els extremistes i exagerats: els que pengen llaços grocs o els qui els treuen? Els qui defensen un referèndum o els qui el neguen? Els qui van fer un 1-O pacífic o els que van ordenar les plantofades?