Catalunya/ Espanya

És evi­dent que la poca traça dels uns i dels altres ha con­ver­tit en un tema de difícil solució les rela­ci­ons i/o l’encaix entre Cata­lu­nya i Espa­nya. Les sim­pli­fi­ca­ci­ons mani­quees han por­tat a una mani­pu­lació del llen­guatge. Des dels sec­tors sobi­ra­nis­tes Cata­lu­nya és la bona i Espa­nya és la dolenta de la política. El naci­o­na­lisme espa­nyol cap­gira l’argu­ment i con­ver­teix Cata­lu­nya en la cul­pa­ble de tots els mals. Des de les posi­ci­ons extre­mes no sem­bla que ningú esti­gui dis­po­sat a moure la seva posició.

Hi ha en aquesta qüestió un mal ús de la història que molts cops esdevé esperpèntic. Per als sec­tors sobi­ra­nis­tes que tenen Espa­nya en el punt de mira i con­si­de­ren genèrica­ment Espa­nya com la causa de tots els mals durant la Guerra Civil hi va haver una guerra d’Espa­nya con­tra Cata­lu­nya; i ara, en el procés de demo­lició del règim del 78, Espa­nya és la dipo­sitària del fran­quisme i Cata­lu­nya, la dipo­sitària dels valors repu­bli­cans. Alguns cadells madurs del sobi­ra­nisme obli­den el grau d’impreg­nació fran­quista de la soci­e­tat cata­lana al final de la guerra i obli­den sobre­tot que per la Dia­go­nal amb l’exèrcit fran­quista van des­fi­lar cata­lans i pro­ge­ni­tors d’alguns d’ells.

És un error greu atri­buir a Espa­nya, com a con­cepte, cap paper en l’alli­be­ra­ment de París durant la Segona Guerra Mun­dial, però també és un error aga­far la part pel tot i ator­gar pater­ni­tat espa­nyola a la presència d’espa­nyols en la División Azul. Qual­se­vol intent de mani­pu­lació de la història encara en presència de tes­ti­mo­nis vius farà gri­nyo­lar les coses. La con­dició de “repu­bli­cans espa­nyols” pre­val per damunt del con­cepte Espa­nya en el mèrit de la Nou. I Espa­nya, com Cata­lu­nya, està per damunt de la con­dició dels com­ba­tents al cos­tat del fei­xisme, tant durant la Guerra Civil com en la Segona Guerra Mun­dial.