Manen jutges i juristes

A l’Estat espanyol passen coses ben estranyes aquests últims temps. I no parlem pas d’un rei que assumeix més responsabilitats que les que li atorga la Constitució, ni de presidents en funcions eternitzats en el càrrec per la incapacitat de negociar amb l’adversari. Tampoc no parlem de submarins nous que s’enfonsen, ni de vaixells de rescat que s’encallen o del viatge d’una nau militar a Itàlia per recollir una quinzena d’immigrants, prèviament abandonats al mar pel govern, i que costarà un ull de la cara. Ni tampoc ho fem dels presos polítics i dels exiliats que fa gairebé dos anys que són a la presó o a l’estranger, perseguits pel simple fet d’haver deixat votar el seu poble.

No, més aviat les coses estranyes que passen les protagonitzen justament juristes, jutges i fiscals, la tercera pota dels poders de l’Estat, amb el legislatiu i l’executiu, però, amb la principal diferència que juristes, jutges i fiscals no els vota ningú.

De com des del Tribunal Suprem, el Constitucional o des de l’Audiencia Nacional s’ha condicionat la vida política els últims anys, en tenim molt pocs dubtes. Des de la sentència de l’Estatut del 2010 fins a les interlocutòries dels jutges Llarena o Marchena decidint les majories parlamentàries a Catalunya i a l’Estat, hi ha un reguitzell d’intervencions judicials bastant incomprensibles en una democràcia que presumeix de ser de les més avançades del món. Però ja ho sabem, que tot s’hi val quan es tracta de salvaguardar la unitat d’Espanya.

Aquesta setmana el protagonista ha estat l’Advocacia de l’Estat, segons la qual el govern espanyol no pot facilitar el finançament a comptes de les comunitats autònomes perquè està en funcions. L’informe de l’Advocacia, que dimarts esgrimia la ministra Montero, no va aparèixer fins ahir, i encara filtrat als mitjans. Ni la decència tenen de mostrar-lo als diputats electes.

A Espanya manen jutges i juristes, però cada cop és més clar que a molts ja els va bé que facin la feina bruta.