Els excessos de Grècia els comencem a pagar tots

Ambiciós i correcte, Així ha qualificat el Banc d'Espanya el pla d'austeritat impulsat pel govern grec a canvi de l'ajuda de 110.000 milions d'euros promesos per la Unió Europea per rescatar un país que és a un pas de la fallida. El mateix pensen les autoritats monetàries europees i els dirigents de les principals potències: les mesures acordades són tan importants com inevitables. Que fos un pla ambiciós era una condició imprescindible perquè la resta de països s'avinguessin a deixar diners, però és, a més a més, un pla possible? Aquesta és ara la qüestió principal perquè l'èxit de l'operació, i per tant la necessitat d'evitar el temut efecte contagi a altres economies afeblides, com ara les de Portugal i Irlanda, depèn d'alguns factors que no estan pas del tot clars. Per exemple, si Grècia suportarà el risc de fractura social que porten aparellada els sacrificis dolorosos que haurà d'assumir la ciutadania. I no pas precisament la ciutadania que gaudeix d'una posició econòmica més còmoda perquè aquesta, ja ho sabem, sempre resulta intocable en un sistema capitalista que, per definició, no farà mai res que pugui foragitar el capital més enllà de les seves fronteres. El segon dubte és si el govern de Papandreu serà prou fort per aguantar la prova, perquè l'estabilitat política també és imprescindible per impulsar mesures tan ambicioses. I aquesta és, precisament, la tercera qüestió: és factible estalviar 30.000 milions en tres anys per poder assumir al mateix temps el retorn dels préstecs dels socis europeus? L'Estat espanyol hi posarà 10.000 milions de la nostra butxaca i és normal que ens preguntem si, almenys, algun dia els responsables del forat grec compareixeran davant la justícia.