Soc monàrquic

Soc monàrquic. Britànic, ben entès. “La reina Elisabet II ha suspès la Cambra dels Comuns”, es van precipitar a dir alguns diaris i a divulgar amb mala intenció els antimonàrquics d’aquí. Dispensin, qui ha suspès les activitats del Parlament britànic és el seu primer ministre, Boris Johnson. Que ho faci efectiu la reina, és un tràmit obligat. La reina, a Anglaterra, decideix les bosses de mà que porta, la perruquera que la pentina, els viatges que fa... i encara no estic segur que la pentinadora, el sastre o l’agenda de desplaçaments no estiguin controlats per alguna instància política a la qual estigui subjecta. Una monarquia constitucional i democràtica és això. Una altra cosa molt diferent és un rei que renya una part dels seus súbdits o que opina sobre política a la sortida d’un bany de mar estiuenc. Elisabet II es veu que podria haver-se resistit a aplicar l’ocurrència de Johnson. No ho sé, ho he llegit. Es veu, també, que les conseqüències haurien estat més negatives. Al palau on viu la senyora es van sospesar pros i contres i la voluntat del primer ministre va tirar endavant. Tothom a l’illa ho entén, i els que surten a manifestar-se contra “la dictadura” momentània imposada no ataquen la reina sinó Johnson. I si no ataquen la reina no és perquè la reverenciïn o li tinguin por o sigui intocable, sinó perquè saben com funciona la constitució no escrita d’aquell país i les lleis i costums que se’n deriven.

No sabem ser monàrquics ni antimonàrquics. Molts monàrquics domèstics, per victorejar la monarquia pròpia, han vingut a dir que el rei que ens regna no hauria fet mai una cosa així. Insistim-hi: obliden o volen oblidar els esbroncs d’aquell famós 3 d’octubre d’ara farà dos anys o les seves pressions verbals perquè es formi govern. L’historiador Joan B. Culla ha fet la gran definició dels ocupants del Palau de la Zarzuela: “És una família de Madrid que llegeix l’ABC.” No sé si hi va afegir “pija”. Ho afegeixo jo: pija.

No sabem tampoc ser antimonàrquics. Alguns dels que més han censurat Elisabet II s’han remuntat a un rei anglès antic per dir que després d’una decisió semblant li van tallar el coll. Aquest rei remot no era controlat per cap constitució sinó que va actuar segons el seu albir. Pot ser que la supressió de la Cambra dels Comuns tingui efectes catastròfics, però la reina no veurà la destral. Si del que es tracta és de qüestionar indirectament Felip VI, més ens val posar-la d’exemple.

Ens riem dels vestits d’Elisabet II, de la bossa que du fins i tot estant per casa, dels seus barretets, d’aquell ventilador que sembla comprat al Servei Estació... Els britànics ho fan amb més intensitat i gràcia des de fa més anys. Els vestits d’una reina no poden tenir butxaques. On ha de dur el mocadoret si no a la bossa? A l’escot que no usa?