Vagues d’ahir i avui

Enguany s’escau el centenari d’una de les protestes més memorables de la història d’aquest país, la vaga de La Canadenca, que va mostrar com la unitat, la solidaritat i en definitiva la resistència popular són germen de conquestes socials. Gràcies al valor i el suport de tots els que s’hi van afegir, malgrat les represàlies i la repressió, es reconeixen avui dia, almenys sobre el paper, drets fonamentals dels assalariats com la jornada de vuit hores. Eren temps crus per a la classe treballadora, que tanmateix es va mantenir ferma durant els mesos en què la vaga es va anar estenent entre sectors com una taca d’oli. Aquest estiu hem vist com diferents col·lectius han convocat vagues per reclamar millores laborals. A l’aeroport del Prat, els empleats de seguretat de Trablisa ni tan sols tenen el material adequat per regirar equipatges potencialment perillosos i el personal de terra d’Iberia pateix una temporalitat del 50% en una plantilla infradotada si es compara amb aeròdroms equiparables, com el de Madrid. A Girona, la feina de 164 empleats de Ryanair s’aguanta per un fil. I Renfe no compleix la ràtio de personal que caldria incorporar quan hi ha baixes... Les companyies, de bracet del Ministeri de Foment, s’estalvien problemes amb els usuaris gràcies a uns serveis mínims altíssims que han salvat les vacances de la majoria. Les vacances, dret conquerit, recordem-ho quan estiguem temptats d’exclamar-nos per les cues o l’espera, a força de lluita, vagues i solidaritat.