Estiu dramàtic

Una nena de cinc anys va morir ofegada a la platja de la Pineda, al Tarragonès, el 28 de maig passat. La menor estava dins de l’aigua, amb un flotador, i la força del vent mestral se la va endur mar endins. Els pares, de nacionalitat georgiana, no se’n van adonar, de la desgràcia, fins que va ser massa tard, i el socorrista de la platja tampoc, perquè no n’hi havia cap. Al maig encara no havia començat el servei de socorrisme de l’estiu. Aquest va ser un dels primers casos de morts a les platges catalanes d’aquest estiu. Les darreres es van produir diumenge, quan va morir un home d’uns 70 anys a la platja de Calafell, i ahir mateix, en què l’afectat va ser un home de 53 anys a la platja de Capellans de Tarragona. Tots dos van ser portats fins a la sorra en estat inconscient i el servei de socorrisme va iniciar les maniobres de reanimació, que van resultar infructuoses. Amb aquestes ja són 26 les persones que han mort a les platges catalanes aquest estiu. Un nombre superior al registrat els últims anys. Al marge que hi pugui haver un component d’imprudència –que hi és–, queda clar que cal millorar el servei de vigilància i socorrisme del nostre litoral. Primer, ampliant-lo: no pot ser que per una banda vulguem desestacionalitzar el turisme i per l’altra no posem servei de vigilància quan les platges ja fa temps que estan plenes. Hi ha més de 120 platges que no disposen de servei de socorrisme. Per què? Doncs en part perquè aquesta decisió depèn exclusivament dels ajuntaments. I una tercera pota que cal reparar són les condicions laborals dels titulats, amb sous baixos i mals horaris. La plataforma SOS Socorristes, impulsada pel sector de socorrisme de la UGT, fa temps que reclama la necessitat d’obrir un procés de canvi en el sector de salvament i socorrisme, i impulsa la creació d’una llei de seguretat per a les platges catalanes. Ara que l’estiu comença a apagar-se, comencem a treballar perquè el pròxim sigui menys dramàtic?