Els passos endavant

Hi haurà gent a la Diada, no en tinguin cap dubte, però si algú s’espera que tot canviï perquè siguem més o menys (al Madrid polític diran que ha estat un fracàs, ja ho veuran), no s’equivoquin. Cal una altra gran demostració cívica i ja no dic festiva perquè, amb gent a la presó i a l’exili, això de festiva sobra. Però cal sobretot pels mateixos catalans que van dir prou amb aquella sentència del Constitucional del 2010 i van fer un pas endavant que ja és irreversible. No els parlo ara d’independència, perquè els processos de concreció de la voluntat d’autodeterminació són molt lents fins que alguna cosa els dispara. El que vull dir és que el clic que va fer molta gent, alguns d’ells ja desapareguts, no té marxa enrere. I que a moltes persones, molt més joves, potser no les trobem a les places del país quan es fan concentracions, però ho tenen molt més clar del que ho havia tingut mai ningú. Per tant, alguna cosa ha canviat i molt en aquests anys, encara que alguns venguin que tot està aturat. Es van fer les consultes, es va fer el 9-N, es va fer l’1-O i això és molt més del que alguns podien predir. Certament ara hi ha l’anterior govern a la presó o a l’exili i les llibertats que en teoria ens havíem donat el 1978 han quedat tocades. I inhabilitaran el president Torra. Però el pas endavant hi ha estat. Ara toca una Diada en la qual sembla que tothom ha d’estar pendent de si hi ha o no govern a Madrid. I de la sentència. No en dubtin, la sentència serà duríssima (la presó provisional i l’exili ja ho és), però si són una mica espavilats deixaran una escletxa per treure gent de la presó. I això fa pensar a molta gent del país, i també de l’Estat, que han aconseguit frenar la independència que alguns volien ràpida. Sí, és així. Però no diguin que res no ha canviat perquè això tampoc no és veritat. Els partits hauran d’aprendre a superar el partidisme perquè, si no, el partidisme els deixarà tocats. Vagin a la Diada i persisteixin perquè res no tornarà a ser igual com ho era el 2010.