Llops i senglars

Els ani­mals mar­quen ter­ri­tori a còpia de pixa­des, només cal veure un gos pas­se­jant pel car­rer. De manera impul­siva, ins­tin­tiva, aixe­quen la pota ja sigui davant d’un fanal, un arbre, una can­to­nada o una porta. I quan tor­nin a pas­sar per aquell lloc ho tor­na­ran a fer. Hi volen dei­xar la seva olor. Es comu­ni­quen amb els seus iguals d’aquesta manera i mar­quen així la seva ruta. I ja veieu també les múlti­ples mane­res que hi ha per evi­tar que aquells orins es facin a casa nos­tra: sofre, ampo­lles d’aigua, amoníac, vina­gre, lli­mo­nes, bitxo, i remeis caso­lans a banda, infi­ni­tat de pro­duc­tes químics, pin­tura, pol­vo­rit­za­dors que esbor­ren aquest ras­tre ani­mal. Però els experts diuen que el millor remei és edu­car el gos. Ree­du­car-lo. Ja fa anys que a casa no tenim gats, ni gos­sos. Ara tinc sen­glars. No és que siguin meus, però asso­ten una petita plan­tació d’ave­lla­ners al meu càrrec, al Baix Camp pre­li­to­ral. La seva apa­rició ha anat in cres­cendo. Fa 20 anys era esporàdica, ara és diària i mas­siva. Fa anys no toca­ven res, ara ho des­tros­sen tot: arbres, bran­ques, brots, ave­lla­nes, mar­ges, terra, rose­guen els tubs de reg i fan clots inson­da­bles. L’estampa és d’aque­lles que des­co­rat­gen. Després de dedi­car temps, cures, esforços, aigua i diners per fer créixer la collita, cada malesa rei­te­rada t’esquinça l’ànim. Si a més el veïnatge tanca les seves fin­ques amb pas­tors elèctrics i rei­xats, les pos­si­bi­li­tats que els sen­glars es pas­se­gin per allà on no hi ha aquests obs­ta­cles es dis­para. No m’he aven­tu­rat a anar a reco­llir cabell a les per­ru­que­ries ni d’altres remeis sem­blants als que hi ha per espan­tar els gos­sos, però sí que he com­prat una mena de pinso que els crea rebuig per mal de ven­tre, i ara he com­prat pixum de llop. Ho vaig veure en una notícia al Tele­notícies i vaig fer una com­pra impul­siva. Un repel·lent químic amb la mateixa com­po­sició que l’ori­gi­nal, amb una for­tor d’un depre­da­dor directe del sen­glar. Com jo, en una com­pra impul­siva, aquell dia van ven­dre una pila d’ampo­lles. Ara com­pro­varé l’eficàcia sobre el ter­reny; si no, només em que­darà inten­tar ree­du­car els sen­glars. Però ja veieu què passa als par­la­ments amb els ano­me­nats dipu­tats sen­glar.