Una Diada necessària

S’atansa una altra Diada i, amb aquesta, els mals presagis pels pocs inscrits de l’agost, una repressió immutable que no s’atura, lluites partidistes que no ajuden a engrescar ningú... Malgrat tot, però, la gent hi serà. Hi continuarà sent, perquè no ha marxat mai. La mobilització de dimecres ha de ser un cop de puny sobre la taula i servir per allunyar fantasmes i dir als poders fàctics estatals i a la comunitat internacional que l’independentisme hi continua sent malgrat tots, i que una majoria de catalans mantenen intactes les legítimes i democràtiques aspiracions de decidir com es volen governar en el futur, com a poble que són i se senten. La foto tornarà a ser molt potent, i potser no serà condició suficient, però sí necessària, per seguir el camí.