No anem bé!

Algú ho havia de dir, tot i que accepto que és una veri­tat a mit­ges. Tinc al davant un diari de Bar­ce­lona que en la seva pàgina d’eco­no­mia informa clara­ment del que està pas­sant. El cen­tre de la pàgina està dedi­cat a una empresa danesa, que es diu Too Good to Go, que ha com­prat l’empresa cata­lana We Save Eat. La fina­li­tat de les dues empre­ses és força posi­tiva: com­pren el sobrant ali­men­tari de res­tau­rants i magat­zems i el venen a un preu reduït en paquets sor­presa en els quals hi ha una mica de tot, d’ús comú a totes les cases.

Pas­sem a un altre tros de la mateixa pàgina: l’empresa ita­li­ana Ver­tice ha com­prat l’empresa Casals, de Sant Joan de les Aba­des­ses, que fabri­cava ven­ti­la­dors indus­tri­als des de feia molts anys i que havia pas­sat per mol­tes vicis­si­tuds. Els ita­li­ans, que ja eren socis, ara con­tro­len el 100% del capi­tal, aug­men­ta­ran la pro­ducció i apor­ta­ran un capi­tal que els cata­lans no tenien. Això dar­rer és una supo­sició meva, però m’estra­nya­ria equi­vo­car-me.

Segueixo amb la des­as­trosa pàgina. L’empresa Codor­niu, cone­guda per tot­hom i que es va ven­dre fa pocs mesos a una empresa de capi­tal ale­many, ha fit­xat un francès com a direc­tor de màrque­ting, com si Codor­niu o Cata­lu­nya no tin­gues­sin bons direc­tors d’aquesta espe­ci­a­li­tat comer­cial.

En un arti­cle ante­rior ja feia referència a la venda d’una sèrie d’empre­ses cata­la­nes a capi­tal estran­ger, que van des de Cirsa, la pri­mera empresa de Ter­rassa, fins al cava Frei­xe­net, Pas­tes Gallo i els audiòfons Gaes. Una mica més lluny en el temps, dèiem adeu a Pro­no­vias i Pan­rico. No crec que la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya hagi mogut un dit per saber el perquè de tan­tes ven­des, ni per conèixer els motius que van fer can­viar de domi­cili alguns cen­te­nars d’empre­ses cata­la­nes començant per Cai­xa­Bank i aca­bant amb Banc Saba­dell.

Estem par­lant d’inde­pendència i la nos­tra bur­ge­sia, que només excep­ci­o­nal­ment ho és, s’està venent les empre­ses i es dis­posa a viure tran­quil·la. Pot­ser quan serem inde­pen­dents ens ado­na­rem que Cata­lu­nya és una filial d’Espa­nya, França, Itàlia, Ale­ma­nya o dels Estats Units. En un arti­cle ante­rior, ja deia, quan par­lava de mit­ja­nies, que el govern català s’hau­ria de pre­o­cu­par més per aques­tes qüesti­ons que fins ara ha tin­gut mar­gi­na­des.

Fa unes set­ma­nes també deia en aques­tes matei­xes pàgines que calia fer un pla o un mapa indus­trial per a Cata­lu­nya. El farem si el podem fer, sem­pre que la majo­ria d’empre­ses mit­ja­nes i grans esti­guin con­tro­la­des per capi­tal català. I hi tor­na­rem a tro­bar a fal­tar, com fa 125 anys, les enti­tats finan­ce­res, que són fona­men­tals per a l’eco­no­mia cata­lana.

La tele­visió cata­lana ha fet un pro­grama sobre l’expor­tació dels nos­tres pro­duc­tes. Li reco­mano que lle­geixi aquest arti­cle. Pot­ser podria fer una altra sèrie sobre les empre­ses cata­la­nes que es venen als estran­gers. Seria una sèrie més llarga i de més volum.

Des­vet­lleu-vos, empre­sa­ris cata­lans! No badeu, polítics! No anem bé!