Opressors i vençuts

La coin­cidència de la meva columna amb la data de l’11 de setem­bre em motiva per dedi­car-la a l’etern dilema dels ven­ce­dors i els vençuts en totes les con­fron­ta­ci­ons, sobre­tot en aque­lles en què la solució final ha dei­xat un mapa en què no ha tri­om­fat la justícia sinó la llei del més fort. En aquesta situ­ació, no cal ser gaire intel·ligent per ado­nar-se que hi haurà sem­pre gent des­con­tenta i que el pro­blema s’anirà replan­te­jant periòdica­ment tota la vida amb l’espe­rança d’un hipotètic dia en què les estratègies polítiques tin­guin en compte per fi els drets humans. Més enllà de l’ano­me­nada qüestió cata­lana, tan actual i tan pen­dent d’una solució real i per sem­pre, hom troba, en l’actu­a­li­tat i en el pas­sat, la boge­ria de les guer­res, per impo­sar cri­te­ris, com una malal­tia de la soci­e­tat. Per això no estan de més lli­bres com el que acabo de lle­gir aquests dies, apro­fi­tant les vacan­ces. Es titula Empor­da­ne­sos als camps nazis, i n’és autor el meu amic i com­pany d’estu­dis de magis­teri Joan Vergés i Pineda. Dels nazis n’hem lle­git mol­tes coses i n’hem après, a través del cinema, mol­tes més. Però encara tenim sor­pre­ses i podem des­ple­gar la capa­ci­tat d’hor­ro­rit­zar-nos a par­tir dels comen­ta­ris que Joan Vergés ha reco­llit de gent que va pas­sar pels camps de con­cen­tració de Maut­hau­sen i el sub­camp de Gusen, o els de Dac­hau, Auschwitz, Ravensbrück, Sobi­bor, Tre­blinka, Chelmno, Mag­da­nek, Buc­henwald… Vergés ens tras­llada el drama vis­cut per empor­da­ne­sos d’Espo­lla, Figue­res, la Jon­quera, Maçanet de Cabrenys, Gar­ri­gue­lla, Navata, Agu­llana, Vila­ber­tran, l’Armen­tera, Avi­nyo­net, Port­bou, el Port de la Selva, Vila­da­mat, Cas­telló d’Empúries, Albanyà, Caba­ne­lles, Vila­ma­lla, Saus-Cama­llera, l’Escala, Can­ta­llops, Rabós d’Empordà i encara d’algun altre lloc. Des­criu la mise­ra­ble vida a què eren sot­me­sos, l’escàs men­jar que se’ls donava, l’explo­tació amb el tre­ball a les pedre­res o en túnels i llocs de fabri­cació d’armes, els expe­ri­ments que amb ells feien alguns met­ges sense ànima, l’ani­hi­lació pro­gres­siva indi­vi­dual o col·lec­tiva –quan con­ve­nia amb afu­se­lla­ments o cam­bres de gas– i un llarg etcètera que fa posar els pèls de punta. No deixa de tra­duir, també, la lluita de deter­mi­nats pobles –jueus, gita­nos– per no des­a­parèixer. És en aquest con­text, doncs, que té sen­tit vin­cu­lar-ho a la història del nos­tre país, alguns dels habi­tants del qual, exi­li­ats de Cata­lu­nya en aca­bar la guerra civil, van caure, pre­ci­sa­ment, a les mans dels ale­manys i van sucum­bir als seus camps.