Nou curs, vells reptes

Avui arrenca el curs escolar 2019/20 i ho fa arrossegant algunes dades que revelen, un any més, que la inversió pública en el sector educatiu és insuficient per suplir mancances que ja són històriques. Al país hi ha uns 25.000 infants que comencen el curs en barracons i un 30% de la plantilla de mestres està formada per interins, una situació de precarietat laboral que juga en contra de l’excel·lència del sistema. Qualsevol mestre de qualsevol racó del país pot explicar, a més a més, les dificultats que afronta en el seu dia a dia per atendre unes aules cada cop més diverses i on els recursos extraordinaris brillen més aviat per la seva absència. Es un bon moment per recordar que mentre que els països europeus inverteixen de mitjana un 5,5% del PIB en educació, a Catalunya aquesta xifra tan sols arriba al 2,4%. Amb aquest panorama i des de l’obvietat que l’educació ha de ser el pilar de qualsevol país, cal multiplicar els esforços per aïllar l’educació de qualsevol batalla partidista, per entendre que mai s’inverteixen prou diners en la formació de l’alumnat i per dotar el país d’un sistema que prepari la canalla i el jovent per als reptes que els presentarà un futur en què, segons diversos estudis, la meitat de les professions no seran les actuals i moltes ni tan sols existeixen encara. De pactes de país se n’han vist un grapat, però sovint cauen en sac foradat. Cal fixar una ruta col·lectiva en matèria d’educació i dotar-la de diners abans no sigui massa tard.