Menys somriures, més propostes

Divisió, desànim i por havien precedit la Diada més difícil. Som dempeus, i amb uns partits avergonyits per no haver aconseguit la unitat que li reclama el carrer. Amb una sentència al tombar que aglutinarà bona part de la societat catalana, com va demostrar-se ahir en l’acte de suport als presos, però sense somriure. Les cares d’eufòria dels manifestants en altres diades s’han anat substituint per indignació, amb l’Estat i els partits catalans. L’esquerra de l’Estat confia que l’independentisme camini cap a una lenta agonia, mentre que la dreta viu millor amb repressió. Vista l’absència de proposta estatal i la persistència de la gent al carrer, que les propostes de sortida de l’atzucac siguin polítiques i sorgeixin de Catalunya. Unitàries ja es veurà.