El territori de Pedro Sánchez

Ahir, mentre els ciutadans i ciutadanes tornàvem a sortir al carrer de forma multitudinària, cívica i festiva, el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, va parlar de Catalunya. S’hi va referir de forma breu, tímida, gairebé imperceptible. És evident que té moltes preocupacions, però va arribar a fer la impressió (només la impressió) que Catalunya no era una d’aquestes. I, si m’ho permeten, en va parlar de forma frívola, sense proposar res i exclusivament centrant el seu missatge a renyar la gent que va sortir al carrer. Cap paraula de comprensió, ni tan sols de respecte. Des del faristol del Congrés, el candidat del PSOE va recordar: “És un dia especialment important i assenyalat per a un territori del nostre país, un territori que estimem, que respectem i que reconeixem com és Catalunya.” I, tot seguit, va tornar a treure el mantra de la divisió de la societat catalana en versió Diada i va reclamar: “Tant de bo arribi un dia en què la Diada sigui la festa de tots els catalans i totes les catalanes, i no d’una part dels catalans. I treballem des del govern i també des del grup parlamentari socialista perquè això sigui possible.” Em pregunto si hi ha alguna celebració espanyola que aconsegueixi treure, any rere any i de forma absolutament cívica i pacífica, milers de persones al carrer i que, per tant, pugui qualificar-se com “la festa de tots els espanyols i de totes les espanyoles”. Em pregunto si la Diada que vam viure durant molts anys, amb actes institucionals en què només participaven els líders polítics i desfilades de ciutadans cap a les platges, era realment “la festa de tots els catalans i totes les catalanes”. I, em pregunto, finalment, de quina forma treballa el govern de Pedro Sánchez perquè la Diada sigui de tots. De fet, fa temps que em pregunto si el president en funcions té alguna proposta per al nostre país que no sigui enviar la fiscal de l’Estat per clamar contra els suposats privilegis de persones que pateixen una presó provisional ignominiosa.