Que bons, els jutges

La decisió del Tribunal Suprem de no fer una lectura pública de la sentència als líders independentistes evitarà el trasllat dels presos i les preses a Madrid, aplanant l’aplicació estricta de la llei penitenciària i que la resolució judicial sigui comunicada a les parts. D’aquesta manera, es facilitarà que el compliment de les hipotètiques penes se segueixi a les presons catalanes. Ja ningú no dubta, en l’administració de justícia, que seran condemnats i pocs confien en l’absolució que es reclama des de les defenses. Una clara preparació del terreny per facilitar l’aterratge d’una sentència dura i per mirar de treure-li ferro.

Serà un compliment estricte de la llei, però que amb l’amenaça d’una enorme pallissa, els catalans hauríem d’estar contents de rebre només una gran plantofada i, un cop passada la manifestació o l’aturada de país o la mobilització que s’escaigui... a treballar i acatar la sentència com a mal menor. La tàctica d’amenaçar amb l’acarnissament sobre els presos, liderada per la fiscalia, serveix per amorosir la sentència de Marchena i el Suprem. S’amenaça amb el pitjor i després, un copet a l’esquena, un somriure benvolent, i cap a treballar.

Però la clatellada no serà innòcua ni gratuïta. Més de dos milions de catalans vàrem votar en l’1-O i la condemna ens condemna també. Per això s’apressen els partits i les entitats a consensuar la resposta que, tot i la indignació, hauria de ser el més unitària possible, encara que aquest fet la retalli i l’endolceixi per alguns cantons o arestes. I per inútil que sembli la resposta a la sentència de partits, entitats i sindicats, la desobediència altre cop a l’Estat, per petita que sigui, tornarà a posar de manifest l’existència d’una qüestió irresolta: la de Catalunya. Amb condemna o sense, el problema es manté. La sentència i la resposta contribuiran a passar pantalla i afavorir la recerca d’una sortida o proposta per al moviment i des del moviment independentista, que a la Diada es va demostrar present, actiu, però desorientat i amb la necessitat de consensuar i trobar un nou horitzó.