Clar país?

El 1978, Vicent Andrés Estellés ho deia així: “Oh clar país, que ara volen obscur / homes obscurs de tenebrosa lletra / i el fan funest amb baralles i plets!”. Aquell any Montserrat Roig publicava, setmana rere setmana, la secció El Corcó, en una revista, Arreu, de vida massa efímera. Al carrer hi havia manifestacions a favor d’una dona que les autoritats –ep!, ja en temps de canonitzada Constitució!– havien empresonat per delictes contra els drets de la dona. La Roig responia així: “Demanar amnistia total per a la dona és demanar, nogensmenys, que les dones comencin a viure com els vingui de gust. Prendre anticonceptius vol dir que si ets mare ets més mare, perquè així ho has decidit: fer l’amor amb l’home que estimes, tant si és a dins com a fora del matrimoni, vol dir que et fa millor perquè així ho has decidit. En realitat, el dia que les dones no es morin de fàstic a la cangri per haver fet amb el seu cos el que elles desitgen, significarà que la nostra societat comença a alliberar-se de debò. Mentrestant, hi ha partits polítics de tota mena que continuen fent la viu-viu en això de les dones. Hi ha homes que prefereixen viure amb prostitutes, avortadores il·legals, adúlteres de tota mena, etc., perquè així gaudeixen de la falsa llibertat i seguretat que una civilització masclista els ha atorgat.”

De tot això en fa 41 anys. Ho comentàvem amb gent que s’interessa, per la futura independència. Una treballadora de la sanitat pública pregunta si en els programes d’una futura Catalunya independent quedarà clar tot el que demanava Montserrat Roig. Els dic que no ho sé. I és per això que ho pregunto als hipotètics lectors