Opinió

Tribuna

Menys nacionalisme?

Cer­car dre­ce­res en política sem­pre és temp­ta­dor. Espe­ci­al­ment si l’objec­tiu sem­bla massa llunyà i fei­xuc, com si el camí fos ple de rocs i apa­reix com a intran­si­ta­ble i cal fer obres per poder obrir-lo. Però algu­nes dre­ce­res no dei­xen de ser tram­pes, culs de sac que no només no por­ten enlloc sinó que difi­cul­ten real­ment arri­bar a destí. Ens fan per­dre ener­gies i temps, a més fins i tot ens posen en risc de per­dre’ns durant molt de temps.

Assu­mir que no tenim una àmplia majo­ria social a favor de la inde­pendència i que el crei­xe­ment de nous inde­pen­den­tis­tes és molt i molt lent ens pot por­tar a voler aga­far la dre­cera de l’eixam­pla­ment exprés. Bus­quem un Sant Grial que trans­formi nous inde­pen­den­tis­tes, l’argu­ment màgic, el des­llo­ri­ga­dor de consciències, i no exis­teix. El crei­xe­ment espec­ta­cu­lar de l’inde­pen­den­tisme entre el 2010 i el 2014 es pot expli­car per la sentència de l’Esta­tut i la reacció cata­la­nofòbica de part del poder de l’Estat. Però sense una feina de for­mi­gueta dels inde­pen­den­tis­tes durant anys, entre d’altres orga­nit­zant les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes o l’aliança d’aquests amb els fede­ra­lis­tes que va per­me­tre impul­sar aquest nou Esta­tut, no s’hau­ria acon­se­guit aquest crei­xe­ment. En aquest voler eixam­plar la base de forma exprés, alguns cauen en l’error de des­na­ci­o­na­lit­zar el movi­ment. És encer­tat no que­dar-nos en els ele­ments més iden­ti­ta­ris de l’inde­pen­den­tisme i obrir-nos. Si alguna cosa carac­te­ritza el naci­o­na­lisme català i l’inde­pen­den­tisme és que és molt per­me­a­ble i d’ads­cripció voluntària. Però com a movi­ment sobi­ra­nista no pot estar exempt d’un com­po­nent d’iden­ti­tat naci­o­nal. Diluir-lo per arri­bar a més gent reforçant i indi­rec­ta­ment reforçar els ele­ments d’iden­ti­tat del naci­o­na­lisme banal espa­nyol ens pot fer ser un movi­ment molt simpàtic, però no estem eixam­plant la base inde­pen­den­tista. No vull dir que haguem de tor­nar a l’essen­ci­a­lisme, la iden­ti­tat cata­lana és mes­tissa i beu de mol­tes fonts. Aban­do­nar l’essen­ci­a­lisme va ser un dels grans èxits de l’inde­pen­den­tisme. Però això no treu que n’hi ha, d’ele­ments iden­ti­tat pro­pis, i que no els hem de diluir.

Tot i que l’estat espa­nyol és molt dis­fun­ci­o­nal i té molts ele­ments que ens fan viure per sota de la nos­tra poten­ci­a­li­tat econòmica i social, Espa­nya és una democràcia, molt dis­tor­si­o­nada i allu­nyada de l’ideal democràtic. Això vol dir que tot i que els argu­ments econòmics, democràtics, polítics i soci­als puguin ser impor­tants per moure per­so­nes cap a l’opció inde­pen­den­tista, l’ele­ment d’iden­ti­tat naci­o­nal segueix sent impor­tant. L’ads­cripció a un demos (espa­nyol o català) no deixa de ser una elecció irra­ci­o­nal, on els ele­ments d’iden­ti­tat i iden­ti­fi­cació naci­o­nal impor­ten. Creure que bui­dant tot ele­ment d’iden­ti­tat cata­lana al movi­ment inde­pen­den­tista per­so­nes amb una iden­ti­tat naci­o­nal espa­nyola s’hi ads­criu­rien, és ser bas­tant inno­cent.

Un movi­ment inde­pen­den­tista ofe­reix un pro­jecte col·lec­tiu de millora de la soci­e­tat, però en espe­cial ofe­reix un espai de desen­vo­lu­pa­ment de la pròpia iden­ti­tat naci­o­nal i un col·lec­tiu amb el qual iden­ti­fi­car-nos. Si no ofe­reix el segon, difícil­ment ningú pot pen­sar que els cos­tos de fer un estat nou estan jus­ti­fi­cats. Pocs fan una revo­lució i un estat nou només per una millora dub­tosa de les ins­ti­tu­ci­ons i l’eco­no­mia, però sí, en canvi, per desen­vo­lu­par la seva iden­ti­tat i sen­tir-se part d’un pro­jecte col·lec­tiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.