Entre el 1902 i el 2017

Seguiré amb cites de Josep Pla, dispensin. No sé si em faig pesat. Al volum 43 de l’Obra Completa editada per Destino l’escriptor fa una semblança de Francesc Moragas i Barret, el fundador, o un dels fundadors, de La Caixa. En qualsevol cas, el primer directiu de l’entitat. Sembla que el text hagués de ser destinat a la sèrie dels Homenots però per la raó que fos en va quedar fora. Després d’introduir el personatge, Pla escriu: “I així arribem al 1902, segle XX. En el curs d’aquest any, es produí a Barcelona una vaga revolucionària fortíssima, que l’Estat espanyol reprimí amb una violència fins llavors inexistent. L’opinió catalana no estigué conforme ni amb la vaga ni amb la topada amb l’Estat, que fou dura. I, llavors, les grans societats de Barcelona es reuniren per veure què s’havia de fer. Foren aquestes: Foment del Treball Nacional, Cambra de Comerç, Societat Econòmica d’Amics del País, Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Ateneu Barcelonès, Cercle de la Unió Mercantil i Lliga Industrial i Comercial. Aquestes societats crearen una ponència formada per aquests senyors: don Enric Prat de la Riba, don Josep A. d’Orovio, don Josep Blanco i Moya, don Antoni Torrents Moner i el senyor Moragas i Barret. En aquesta concentració (...), el senyor Moragas presentà el seu projecte: fou el projecte de la creació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa, que aquest fou el seu nom inicial.” Segueix Pla: “Aquest projecte fou aprovat unànimement. La Caixa començà en aquell moment: 1902. Es tractava de fer una cosa per evitar l’enorme brutalitat, la desunió, el caos.” I encara: “El projecte fou aprovat per les altes esferes de l’Estat, oficialment pel rei o per la reina Cristina. És igual: el fet es produí el 1904.”

Els reis i “les altes esferes de l’Estat”, sempre van tard, si es tracta d’afavorir Catalunya. No és tan normal que els reis truquin a les empreses perquè se’n vagin. La Caixa, ara CaixaBank, pressionada o per pròpia iniciativa, va ser de les primeres empreses a traslladar la seu central fora de Catalunya durant els fets del 2017. No els compararé amb “la vaga revolucionària fortíssima” del 1902. Cada cosa és cada cosa. Ara: l’Estat “la reprimí amb una violència fins llavors inexistent”. Moragas i els altres homes haurien pogut fugir o amagar-se. Es van unir per crear una entitat d’estalvis i pensions que evités “l’enorme brutalitat, la desunió, el caos”. Alguns diran que miraven pels seus interessos de classe i que aquests epítets, almenys en part, no es poden aplicar al 2017. Raó de més perquè aquest any i següents La Caixa treballés en favor del país que l’havia vist néixer i créixer, en comptes de tremolar com una fulla davant una votació i fugir esperitada.