El català a la universitat

Inici de curs, també per als universitaris. I a les xarxes es reobre un debat, que es repeteix sempre per aquestes dates: el canvi de llengua, la immensa majoria de vegades sempre en detriment del català, perquè tots els alumnes puguin seguir les classes. Bé sigui perquè hi ha alumnes Erasmus o d’altres llocs de la Península, molts professors opten per utilitzar el castellà, encara que inicialment la seva intenció fos expressar-se en català. Encara recordo en la meva etapa universitària en què es feia reiteradament aquesta pregunta: “Tothom entén el català?” I només que hi hagués una persona que digués que no, es canviava d’idioma. Vint anys després, estem en la mateixa situació. O encara pitjor. Allò que segurament es fa com una mostra de respecte al nouvingut acaba sent una nova punyalada a la llengua catalana, que ja està mig moribunda. I encara ens volen fer creure, Ciutadans, Partit Popular i companyia, que la cooficialitat de llengües perjudica el castellà, quan és tot el contrari.

En realitat es tracta que, cadascú en el seu petit àmbit, sigui conscient que pot aportar el seu gra de sorra per revalorar la nostra llengua. L’escriptor Josep Navarro Santaeulàlia feia una piulada molt gràfica, que resumeixo: “Percentatge de catalanoparlants a Catalunya: 99% el 1714, 91% el 1912, 75% el 1941, 50% el 1982, 47% el 2002, 39% el 2019.” Demolidor. Quina altra motivació necessiten?