L’APUNT
Els que paguen els plats trencats
Anem de crisi econòmica en crisi econòmica. Quan tot just comencem a aixecar el cap del daltabaix que va sacsejar el món ara fa deu anys, ja ens pronostiquen un nou sotrac. Poc temps de respir, si es pot considerar que hi ha hagut una treva. Potser la gran economia sí que ha gaudit d’aquest parèntesi, però a peu de carrer poques coses han canviat. Ho reflecteix clarament el mercat laboral. Més contractació –tampoc és que sigui per tirar coets– però d’una gran precarietat. Ahir, la Generalitat va anunciar més inversió a la demarcació de Girona en formació ocupacional i desenvolupament local. Benvinguda. Però cal molt més que això. Cal acompanyar-ho de polítiques que canviïn inèrcies i defensin els que sempre acaben pagant els plats trencats. I no són els bancs.