Els condicionals de la vergonya

L’enquis­ta­ment polític actual té tal mag­ni­tud que qual­se­vol de les res­pos­tes que detecto al vol­tant em sem­blen jus­ti­fi­ca­bles. El dis­tan­ci­a­ment asèptic és ideal per com­ba­tre l’avor­ri­ment i la decepció que pro­voca tot ple­gat. I qui sap si, de retruc, n’obte­nim una visió en pers­pec­tiva que ens valida la teo­ria del foc nou i l’eixam­pla­ment de la base. La per­sistència en el camí mar­cat, mal­grat tenir un gra­pat de líders asse­nya­lant rutes dife­rents, denota una fer­mesa d’ide­als sublim. I inten­si­fi­car l’estridència de la res­posta també té el seu què: Hong Kong va per­sis­tir i no li ha anat pas mala­ment. Fins ara, però, el ter­ro­risme només el con­cep la fis­ca­lia, ver­go­nyo­sa­ment escu­dada en con­di­ci­o­nals, i l’anti­ca­ta­la­nisme furi­bund que hi suca pa.