La gran coartada

Com era de preveure, els altaveus polítics i mediàtics més incendiaris han aprofitat les detencions dels nou acusats de terrorisme per insistir en la seva estratègia de batasunització del procés, aquella que consisteix a equiparar la situació de la Catalunya actual amb la del País Basc sota les pistoles d’ETA. Sembla que la identificació generalitzada amb la violència s’ha convertit en l’única arma per fer front a les demandes de la meitat dels catalans. És el recurs fàcil, l’excusa perfecta per deslegitimar el rival polític, la gran coartada per negar el diàleg i liquidar el problema per la via expeditiva. Ja ho vam veure durant el judici en el Suprem, quan la fiscalia va dedicar tot l’afany a demostrar una violència inexistent, però necessària per justificar les acusacions de rebel·lió i deixar l’independentisme fora de joc.

I aquí estem, jugant irresponsablement amb el discurs de la violència, criminalitzant opcions democràtiques per no haver de fer l’esforç, per no haver d’agafar el toro per les banyes i mirar d’encarrilar un conflicte polític que ni tan sols es reconeix com a tal. Aquest és el gran drama de Catalunya i d’Espanya, el laberint on estem tots atrapats. Continuar ignorant-ho no ens servirà de res, per moltes eleccions que es repeteixin, per molts dirigents electes que s’inhabilitin, per molts articles 155 que s’imposin, per molts policies que s’enviïn a Catalunya en vigílies de la sentència de l’1-O.