Opinió

Tribuna

Detonadors de la unitat

“Aquesta ja no és una lluita per la independència, és una lluita pels drets fonamentals, per la llibertat i per la democràcia que tots els demòcrates haurien de fer seva si realment ho són

L’1-O van buscar i no van trobar res. Era difícil inventar-se urnes i paperetes i per intentar fer una cortina de fum per amagar la brutalitat de la repressió d’un acte tan clar, transparent i pacífic com és votar es van inventar un tumult i van engarjolar els Jordis. Aquest cop, per amagar la brutalitat de la sentència, que coneixerem tot just després del segon aniversari de l’1-O, s’han inventat un “grup terrorista secessionista català” quan és públic i notori que des de fa quasi una dècada centenars de milers d’independentistes surten al carrer diverses vegades cada any sense deixar ni un paper al terra.

Però per si de cas, les detencions de matinada esbotzant portes, fent estirar al terra menors mig despullats, detenint els seus pares davant seu amb guàrdies civils armats fins a les dents, ja s’han produït i publicat, perquè, no ens enganyem, són detencions propagandístiques per evitar delictes futurs, és a dir, delictes que no s’han produït i estic segura que no s’haurien produït mai, però de moment ja hi ha un grup de persones acusades de rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius. Explosius que el PP i Ciutadans van anunciar als mitjans unionistes abans que la mateixa Guàrdia Civil parlés de la seva possible existència, i que es concreten segons les mateixes imatges policials, en una olla, un sac, substàncies domèstiques sospitoses, cables i “detonadors” (un dels detinguts és lampista), un arc, unes fletxes i una urna. Una bona excusa per tornar a aplicar el 155 amb l’acord de dretes i esquerres perquè per anar contra Catalunya, és a dir, per anar contra el dret a l’autodeterminació, no hi ha diferències ideològiques. El dret a l’autodeterminació que és un principi fonamental de la Carta dels Drets Humans signada pel mateix estat que el reprimeix.

Sigui com sigui, la mentida ja està publicada, fa uns quants dies que alimenta les tertúlies unionistes i els programes escombraria de l’Estat i la premsa internacional dona per descomptat el que ha dit el ministre Ábalos, que s’ha evitat un terrible atemptat. No van poder evitar els atemptats islamistes a Catalunya malgrat tenir a la cèl·lula un infiltrat del CNI, però aquest, sí, aquest l’han pogut evitar i finalment han pogut demostrar que els independentistes ja no somriuen i que es disposen a fabricar bombes. No és segur, és un supòsit, podria ser... i per si de cas ja hi ha set detinguts, dos en llibertat amb càrrecs greus, cinc-cents guàrdies civils més a Catalunya i una operació de nom insultant en marxa, l’operació Judes. Qui és el Judes d’aquesta història, qui és el traïdor? Nosaltres, els catalans, no en tinc cap dubte.

No ens hauria d’haver sorprès, ens ho podíem esperar. No oblidem les detencions i tortures “preventives” just abans de la inauguració dels Jocs Olímpics, l’operació Garzón. Van detenir una seixantena d’independentistes acusant-los de formar part de Terra Lliure i van ensenyar un arsenal, que l’organització mai hauria pogut somiar, quan ja feia quasi un any que s’havia autodissolt. Els diaris unionistes n’anaven plens i donaven molts detalls amb mapes sobre futurs atemptats, agendes i tot tipus de material. Les tortures van ser ignorades per la majoria de mitjans de comunicació però Espanya va acabar essent condemnada pel Tribunal d’Estrasburg. Curiosament he vist, però no llegit, perquè vull conservar la salut per al que vingui, un article de l’ABC titulat: “De Terra Lliure a los CDR, la violencia dels secesionismo catalán”. No suporten el nostre pacifisme i això no ho podem oblidar si volem guanyar. I el Comando Dixan, el recorden? A finals de gener del 2003, 150 policies estatals van utilitzar explosius per irrompre per sorpresa i de matinada en domicilis de mitja dotzena de poblacions catalanes en una operació contra el terrorisme islàmic. I van trobar un sac amb una substància sospitosa. Cinc mesos després van arxivar la causa perquè la substància sospitosa era Dixan.

Em temo, doncs, que tota aquesta operació és una nova cortina de fum per fer por i desmobilitzar la gent davant la sentència i això tant de bo serveixi de despertador, de detonador no d’una bomba, això mai, sinó de detonador de la unitat necessària per lluitar de manera eficient per la defensa dels drets fonamentals i fer efectiu el mandat de l’1-O, mandat sorgit de les urnes. Aquests dies en Lluís Llach ha dit en una entrevista que la sentència hauria de ser la gran oportunitat per a la unitat davant la disbauxa d’estratègies, la unitat necessària per a una confrontació activa, democràtica i pacífica per desbordar democràticament i pacíficament l’estat repressor. Perquè, no ens enganyem, aquesta ja no és una lluita per la independència, és una lluita pels drets fonamentals, per la llibertat i per la democràcia que tots els demòcrates haurien de fer seva si és que realment ho són.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.