Reduir el turisme de masses

Ara que s’ha escampat la polèmica pel desembarcament de visitants a la ciutat, quan l’Ajuntament els ha engegat a la quinta forca sense tenir en consideració el seu estat de salut ni la seva l’edat, obligant-los a baixar dels autocars a Fontajau i seguir a peu –o en cadira de rodes– passant el pont del Ter, i després travessant en diagonal un viarany de la Devesa, fins a arribar al Barri Vell, objecte de les seves il·lusions, seria oportú que els gironins féssim l’esforç d’anar a la Devesa –sempre oblidada– i contempléssim l’espectacle trist, lamentable i insolidari format per les tirallongues de persones en grups que caminen amb pas insegur sota els arbres, tant més quan ja tornen de la visita, i se’ls veu cansats, esgotats, amb un desig incontrolable d’arribar als autocars. Si hom s’hi apropa s’adona que deambulen en silenci, atordits, cabrejats, amb unes ganes terribles de recuperar el seient aclofat que els pertoca on dipositar les seves còrpores després de tan esgotadora visita!

Mentrestant, els afortunats veïns dels voltants de la Copa ara dipositen els seus turismes als llocs abans destinats als autocars, ben cofois.

Sempre resulta difícil entendre les decisions del consistori, mogudes per pressions no confessades, però aquest greuge als visitants, perpetrat amb rapidesa inusitada, en poques jornades, sense temps de permetre una reflexió serena als ciutadans, ho supera tot. Segur que la cridòria dels qui no volen el turisme –que ara són colla– va provocar un cop de puny sobre la taula, establint l’actual estat de coses. Es tractava de tenir contents els qui criden més.

Pensant-hi, proposaríem que els autocars fossin obligats a fer baixar la tropa prop de les instal·lacions de la Universitat de Girona, al campus de Montilivi! Quina gran idea! Així podrien gaudir de la contemplació de les instal·lacions universitàries, la biblioteca, els llocs d’esbargiment dels estudiants, el proper camp del Girona FC i tota la boscúria del Gornau; uns indrets idíl·lics, i més ara que s’ha batejat algunes parets cegues amb enormes pintures murals, obscures però atraients, com a part del festival artístic que omple zones de la ciutat amb grans obres, malgrat la indiferència ciutadana i la falta de raonaments per tanta obra pictòrica.

Des d’allà, els més atrevits podrien deambular a peu fins al Barri Vell, si tant els agrada. Total, és a quatre passes! Seria una bona manera de reduir el turisme de masses, que molesta col·lectius que, per altra part, es declaren a favor de la gent senzilla, que compta només amb els mitjans econòmics justos per a un viatge en grup. Ah!, els qui venen pel seu compte amb cotxassos poden seguir gaudint dels aparcaments de pagament del centre!