Pornografia ciutadana

D’ençà que va aconseguir representació a les institucions, Ciutadans ha mostrat un perfil molt clar, perfectament definit. D’una banda, l’obsessió monotemàtica, que inicialment es va orientar cap a la llengua i, a partir del 2010, al procés independentista. No hi ha més. Més enllà d’això, la immensitat del buit. I, malgrat tot, no han parat de créixer electoralment. La dificultat del PSC per mantenir les seves dues ànimes i els escàndols de corrupció sense aturador del PP van propiciar que acabés concentrant el vot útil de l’antisobiranisme. S’ha alimentat del neguit, de la por. Pel que fa als procediments, allò que ha caracteritzat la seva trajectòria ha estat la manca de sentit institucional, la incapacitat per a formular propostes (inversament proporcional a la capacitat per a crear problemes), les aliances erràtiques fruit del buit ideològic (ara pactem amb el PSOE i ara ens llancem als braços del PP i de l’extrema dreta) i el recurs sistemàtic a la performance política, a la provocació i a l’histerisme (ja sigui al carrer o a l’hemicicle del Parlament, tant se val). Tot plegat, afavorit per uns(es) portaveus que, com si es tractés de matrioixques, reprodueixen la primera imatge al preu de perdre la pròpia personalitat mentre es fan cada vegada més petits. Ciutadans haurà passat per la política catalana sense deixar res, només generant soroll. En tenim un munt d’exemples, però l’episodi de Lorena Roldán mostrant una fotografia de l’atemptat a la caserna de Vic en el debat de política general ha superat tots els límits de la indecència política; i es faria difícil trobar algun altre episodi més lamentable en la història parlamentària. Exposar la fotografia d’un atemptat per desgastar un adversari polític i, a més a més, sense autorització de les persones que hi surten o que van ser-ne víctimes, és un acte lamentable. Ciutadans no sembla tenir límits en el seu afany per sembrar la discòrdia. En qualsevol partit normal, una acció d’aquest tipus significaria automàticament la dimissió. A Ciutadans, però, sembla tenir premi.