Dies ‘nefastus’

A l’antiga Roma, cada dia del calendari estava marcat amb una lletra que indicava el caràcter amb què era considerat. Una F, per exemple, indicava que era un dia fastus: un dia hàbil, durant el qual estava permès fer una acció legal o es podien fer celebracions. Per contra, hi havia també el dia nefastus, quan les activitats polítiques i l’administració de justícia estaven prohibides, i comportava la suspensió d’algunes activitats. No es podia administrar justícia. El significat de nefastus, que ha derivat en la paraula nefast, té avui dia una consideració negativa; un dia nefast és un dia dolent, que porta alguna desgràcia. I un polític nefast ja saben com és; la setmana passada, en el debat de política general del Parlament en vam veure algun exemple. I Lorena Roldán (Ciutadans) mostrant una fotografia de l’atemptat a la caserna de Vic n’és un dels grossos, d’exemples. Sembla que hi havia 109 dies marcats com a nefasti, al llarg de l’any, i durant l’època imperial van arribar a ser la meitat dels dies de l’any. Dos mil anys després, n’hem tinguts molts, de dies nefasti. N’anem ben farts. I ja no és que, com estava marcat al calendari romà, no s’hi pugui administrar justícia, sinó que no es vol, administrar justícia. La justícia va camí d’escolar-se per les clavegueres. Pendents de la sentència del Tribunal Suprem, de les reaccions que hi hem de dur a terme tot seguit, que el president Quim Torra no acabi inhabilitat per la justícia espanyola, dels CDR empresonats i acusats de tot i més... El calendari de l’octubre, de la tardor i segurament més enllà, n’anirà ple, de dies nefastus. L’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van der Eyden, deia ahir en una piulada al Twitter, “Una cosa és innegable. Fins que morim tindrem senyalat el dia 1 d’octubre al calendari.” Un dia barreja de fastus i nefastus, que ens ha de portar cap al dia de la gran celebració final, la que voldrà dir que hem sabut fer les coses bé. Ja cal que ens arremanguem.