Noms

El net que la filla m’ha “donat” es diu Erill. Ho comunico als familiars i amics i és com si els digués Llúcia: vull dir que reben el nom exòtic amb naturalitat o indiferència. Tornaré a ser avi d’aquí a un mes, ara de part del fill. El nen es dirà Salvador. “Salvador? I per què Salvador?” “Sal... què?”, va exclamar sense fer comèdia una amiga l’altre dia. Aquesta amiga sap d’on ve Erill: “Erill la Vall, poble de la Vall de Boí amb església romànica de campanar esvelt que conserva un descendiment impressionant...” Algú coneix la vida i miracles de sant Salvador? És venerat a Horta de Sant Joan i a Santa Coloma de Farners... Hi ha pares, en aquests pobles o en altres, que imposin als fills el nom abans tan habitual de Salvador? Em sembla que seria més fàcil trobar-hi Pol, Marc, Ot, Aran, Ona, Lola... La filla d’una amiga es diu Lola. L’àvia es deia Dolors i li deien Lola. La neta rep directament la contracció, sense intermediari. El “meu” Salvador tindrà per patró un sant argentí d’aquest nom. La mare és argentina. No surt als calendaris d’aquí. Adoptarà el Salvador d’Horta, 18 de març, per celebrar el sant. Quan és santa Ona, sant o santa Aran? Ningú no se’n preocupa. Les onomàstiques reculen a favor dels aniversaris. Els pares de l’Erill han decidit de totes maneres que el nen farà el sant per sant Cristòfol, patró d’Erill la Vall. Hi ha a Erill gent jove que es digui Cristòfol? Més aviat es deuen dir Taüll, Boí... Barruera, no, suposo. La broma és de l’amic Vidal Vidal: “Sort que ha estat nen; si no li haurien posat Barruera.” “Sort”, un altre patronímic possible. O Tremp. O Viella. O Ulldecona.

Sempre diem que anys enrere la gent duia noms “normals”: Montserrat, Núria, Mercè, Joan, Josep... “De Joseps, Joans i ases n’hi ha a totes les cases.” N’hi havia més: Enric, Carles, Antoni, Francesc –Franciscu–, Ferran –Fernandu–, Alfons, Lluís, Isabel, Cristina... No van ser aquests al seu moment exòtics i estranys? Alguns evoquen membres de la reialesa llavors regnants. Les revistes del cor han estat més suggestives que el santoral. No diguem les cançons i els seus intèrprets: Vanessa, Rosalía... Ara vindran les Rosalies. I les Ada. Algun Felip?

Al XIX, els Joans i Joseps de cada casa van conviure amb els Wenceslau, els Ildefons o els Estanislau d’altres cases. Molts famosos, en el camp de la política, la literatura o la ciència se’n van dir. Devien ser de bona família. Les bones i ambicioses famílies marquen els fills des del naixement. No et pots dir Hermenegild i ser un pelacanyes. Abril, Jan, Aran, Ona, Erill... Salvador de nou inèdit... Els nens són avui els reis de la casa. Tot gira al voltant seu. La paidocràcia s’imposa. Els noms els fan únics i distingits entre els Joseps i Joans, els entronitzen. Els reserven un gran futur, diu l’avi.