Unitarisme

Precampanya; precampanya? Doncs acumulem sis mesos de precampanya; fins i tot molt més. Amb quatre eleccions generals en menys de quatre anys (a més de les europees, autonòmiques i municipals), el debat electoral s’ha convertit en un fet quotidià, amb accents propis segons el moment. A la vegada, amb més desconcert de la ciutadania, que es perd en el joc d’interessos partidistes i acaba farta de discursos buits.

Però, segur, les eleccions del proper novembre aporten un fet diferencial: s’ha acabat la rivalitat entre els programes de dretes i esquerres, només separats per la qüestió d’una mòmia de dictador, i tots insisteixen en la finitud d’aquesta divisió decimonònica, sense haver descobert quina és la paraula que defineix un bloc i l’altre. I tots han descobert un enemic comú: contra Catalunya viuen més units.

Campanya en marxa, tots els discursos giren entorn un tema comú, seguint la proclama que ara fa dos anys va fer el Borbó. Units en insuflar a les Espanyes l’odi contra Catalunya i anar recordant als catalans que són terra conquerida. La lluita electoral dels partits espanyolistes se sustenta en una gran mentida, alimentada per la força de l’Estat i al preu de rebaixar la qualitat democràtica de les estructures estatals.

A hores de saber fins on s’atreveixen en la condemna als nostres líders polítics, en dies en què observarem la capacitat repressiva de l’Estat, a un no res de cada nova amenaça, la resistència pacífica del país torna a ser posada a prova. L’unitarisme potser imposarà la força, però cada una de les seves accions acaba mostrant la cara que s’amaga darrere de la màscara del botxí.