“Espanyol” com a insult

Un dels policies nacionals que divendres van declarar al jutjat de Girona pel cas de les càrregues policials de l’1-O va destacar que un dels insults que propinava la multitud era “espanyol”. Curiós que s’ho prengués com un atac verbal quan, del fet de ser espanyols, és del que se senten més orgullosos. Quantes vegades vostès han hagut de sentir el típic comentari unionista “¿qué pone en tu DNI?”. Doncs per ara –mal que ens pesi– el mateix que en el d’aquest policia nacional. Significa que estem tots insultats oficialment? No deu ser que aquest agent s’ho va prendre com un insult perquè aquest “espanyol” que li deia la gent que pacíficament es concentrava davant del col·legi Verd de Girona era una manera de dir-li nosaltres no som com tu? I, si fos així, tampoc entenc que s’ho prengui com un insult. Però no eren els policies nacionals i els guàrdies civils els que cantaven “A por ellos” quan es dirigien cap a Catalunya per intentar frenar la votació de l’1-O? Si nosaltres érem els ellos, ja deixaven clar que som diferents. I anaven més enllà, no només classificant-nos com a diferents, sinó com a enemics. Per això no entenc com aquest policia es va prendre com un insult que li diguessin “espanyol”. Bé, sí que ho entenc, veient les mentides que va dir en la seva declaració, inventant-se que la gent portava navalles i ganivets i que els ruixava amb àcid i lleixiu. Ep, i no va faltar-hi la darrera moda: que se’ls amenaçava amb posar bombes!