Opinió

Tribuna

Les aigües de Vilajuïga

“Deu ser una de les poques del món que s’envasa directament des d’on sorgeix

Amb aquest mateix títol, Josep Pla va escriure una de les seves “cròniques”, que apareix en el volum 9 de l’obra completa, Viatge a la Catalunya Vella. Són quinze pàgines (563 a 577), per tant no es tracta pas només d’un comentari o un esment, sinó tota una història que escrigué l’any 1942. El passat 26 de setembre s’inaugurà la nova planta de l’empresa amb més de cent anys d’antiguitat Aigües de Vilajuïga, que havia estat dos anys tancada, activitat represa per Grífols, la multinacional catalana del sector farmacèutic, també amb més d’un segle d’història sempre ascendent.

A l’Empordà, i també molt més enllà, l’aigua de Vilajuïga sempre ha tingut un prestigi i un predicament ben especials. Si ara el senyor Pla pogués veure aquesta resurrecció empresarial produïda a Vilajuïga, amb els brolladors renovats i amb l’empenta segura que Grífols li donarà, no diré pas que s’entusiasmaria perquè entusiasmes no era pas el que més practicava el polígraf de Llofriu, però sí que se’n sentiria ufanós i partidari absolut. Un dia, al Motel Empordà de Figueres, li vaig dir que l’aigua de Vilajuïga era el Dom Pérignon de les aigües minerals, i em va contestar amb un sonor i llampant “bravo!” (en italià, és clar). Emili Casademont, periodista figuerenc que conegué i tractà Salvador Dalí, deia que el pintor bevia aigua de Vilajuïga perquè necessitava una aigua tan original com el geni que era ell, i només la de Vilajuïga era l’adequada. Quan el senyor Joan Gich Bech de Careda, empordanès d’Agullana, era delegado nacional d’Educación Física y Deportes, màxim càrrec directiu de l’esport espanyol, demanà a un famós restaurant de Madrid (sé quin és però no ho diré, que de propaganda els en sobra), que tinguessin aigua de Vilajuïga, i d’aleshores ençà (any 1971), al restaurant tenen a la carta la famosa aigua empordanesa mineromedicinal. Ferran Adrià, que la servia al seu històric restaurant de Roses, segueix afirmant que és una aigua màgica natural que porta un toc de poesia i d’amor al territori d’on brolla. En la magnífica exposició El país dels cuiners al Museu de l’Empordà de Figueres, aquesta aigua hi ha tingut lloc destacat, i al llibre catàleg hi ha un molt bon article de la sommelier i nutricionista Clara Antúnez.

És una de les poques aigües que té un carbònic fi d’agulla totalment natural, i deu ser una de les poques del món que s’envasa directament des d’on sorgeix. Josep Pla, en les pàgines esmentades al principi, entre altres coses escriu: “A Vilajuïga hi ha unes aigües magnifiques, considerades per al ronyó com les millors d’Europa.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.