Campanya

La campanya electoral del 10-N continua degradant-se a marxes forçades. Si ens pensàvem que ja ho havíem vist tot amb Lorena Roldán al faristol del Parlament ensenyant la foto de l’atemptat d’ETA a la caserna de Vic per vincular independentisme amb terrorisme, ara s’ha obert una nova guerra verbal dins del camp autoproclamat constitucionalista, amb Ciutadans disparant munició de calibre gruixut contra Iceta i el PSC pel que considera una “traïció” en la fallida moció de censura contra el president Torra.

Diuen que tota aquesta escalada d’insults, aquesta crispació extrema de Ciutadans, és fruit dels nervis pels mals resultats que els vaticinen els sondejos, els mateixos nervis que sembla que ara afloren en el PSOE, on comencen a témer els efectes contraproduents de les dosis concentrades de nacionalisme en els mítings de Sánchez i del 155 permanent a la boca com a estratègia per esgarrapar vots pel flanc dret. Una campanya de cridòria i a toc d’enquesta resta credibilitat als partits i demostra falta de visió llarga, de projecte constructiu per afrontar l’anomenat problema territorial. Confirma, de fet, els pitjors temors i és que, més enllà de la repressió, de l’amenaça i l’insult a les portes d’una sentència històrica que ha de marcar els pròxims anys a Catalunya i Espanya, damunt la taula no hi ha cap proposta seriosa i creïble per sortir del bloqueig; res a oferir, res a parlar.